Escrit per Miguel Cárdenas (Psiquiatre)
És freqüent que els nens i nenes entre els 6 i els 11 anys puguin presentar rebequeries i desobediència davant les ordres donades pels pares.
Aquesta situació es pot arreglar amb unes recomanacions senzilles.
Les rebequeries són part del creixement
Les rebequeries dels nens en etapa escolar poden presentar-se en resposta a la negativa dels pares a satisfer les seves comandes. A vegades els pares acaben cedint davant aquestes demandes, generant-se així un patró d’interacció inadequat. Molts pares intenten solucionar la rabieta parlant amb el nen en el moment de l’enrabiada, cosa que moltes vegades fa empitjorar la situació. Aquesta oposició o desobediència generalment ocorre com el no advertir l’ordre donada pels pares, o bé com una oposició oberta a les ordres. Ambdós casos generen un conflicte en la relació entre pares i fills, provocant una certa ansietat en els pares al no aconseguir que els seus fills compleixin amb les pautes esperades.
Què hem de fer si el nen té una rebequeria?
- No discuteixi amb el nen.
- No li contesti cridant .
- No doni cap recompensa ni cap càstig per una rebequeria.
- Encara que la rebequeria passi en públic, eviti sentir-se malament.
- No li presti massa atenció mentre duri l’enrabiada.
Com podem gestionar la desobediència o oposició?
- Condicioni el nen amb conseqüències positives si el comportament és apropiat (ús del joc o reforços positius com a recompensa). O amb conseqüències negatives (retirada de privilegis tals com la TV, consoles) si el comportament no és l’apropiat
- Doni ordres senzilles i clares per reduir conductes no desitjades.
- Estableixi conseqüències consistents per a la desobediència.
Com es poden evitar la reaparició de rebequeries i desobediència?
Planegi activitats i condicioni la realització d’aquestes activitats a conseqüències positives o negatives. Practiqui la resolució de problemes, evitant discussions amb els nens i solucionant de forma efectiva els episodis on hi ha dificultats de comportament.
És recomanable consultar amb l’especialista si:
- Les rebequeries i la oposició han estat presents de forma habitual des d’abans dels 6 anys, o són persistents.
- Si el seu fill es fa mal o fa mal als altres durant les seves rebequeries.
- El nen té altres problemes de comportament.
- Les pautes plantejades no aconsegueixen millorar el problema després de dues setmanes.
A la pràctica
|
Preguntes amb respostaQuè aconsegueix el nen amb les rebequeries? Els nens obtenen l’atenció dels pares i la possibilitat d’aconseguir el que volen. Per què els pares cedeixen davant les rebequeries? Hi ha diferents motius i depèn majoritàriament de cada situació. En molts casos els pares cedeixen per temor a fer patir el nen. N’hi ha d’altres que els pares e estan cansats i prefereixen claudicar i acabar així amb l’enrabiada. I també n’hi ha que senten vergonya i els fa por què diran els altres. Que són les pautes educatives? Són les estratègies que els pares fan servir per educar els seus fills. Com puc prevenir les rebequeries? Una bona manera de començar és identificar les situacions en què es produeixen per tal de poder-nos anticipar en un altre moment. També cal reforçar el bon comportament, i fer evidents els moments en què el nen es comporta bé. Quan comenci una rabieta, hem d’anticipar-li al nen què passarà si persisteix, mai amb amenaces ni crits. I pel bé de tots, evitar exposar-nos a situacions molt estressants. Què he de fer quan el meu fill té una rebequeries? En primer lloc no farem massa cas de la conducta inadequada del nen. Això permetrà que no ens enfadem ni cridem. Expliqui bé les conseqüències d’aquella situació i, si prossegueix, retiri privilegis o apliqui temps fora si la rebequeria passa a ser disruptiva, (agressió, oposició). |
Cas Clínic
El Mario té 8 anys i el seu pare se l’ha emportat a comprar. Quan passen per davant d’una jogueteria el Mario li diu al seu pare que vol una joguina que acaba de veure. El seu pare li diu que no li comprarà i el Mario es tira a terra enfadat, mentre crida i plora molt alterat. Com passa moltes vegades, la gent que passeja pel carrer se’ls queda mirant.
El pare del Mario se l’emporta a un lloc més tranquil i li diu amb un to conciliador que entén el seu enuig i que li donarà uns minuts perquè es tranquil·litzi. Així doncs, els dos es queden uns minuts en silenci. I tot i que el Mario segueix alterat, al cap d’una estona es tranquil·litza.
Referències Bibliogràfiques
Pàgines web amb informació útil:
Lloc web “Psicodiagnosis.es”.
Article de la Biblioteca nacional dels EUA: “Rabietas”.
Ser padres: “Estrategias para manejar sus rabietas”.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons