Divendres 9 d’octubre del 2015

La salut mental en l’adolescència

Hem avançat molt, però s’han de detectar de forma més precoç les conductes de risc

Els professionals de la salut mental observem diàriament el problema de la baixa motivació dels adolescents. L’adolescent tem quedar-se enrere i perdre el tren de la vida i pateix moltes ansietats. Aquestes provenen pel que és desconegut, per l’inquietant futur del qual parlen els adults, i per com és de desestabilitzador haver d’afrontar tants canvis. De forma involuntària, els adults podem transmetre una atmosfera pessimista, la d’un món futur ple de dificultats. Hauríem de promoure il·lusió pel futur i transmetre al jove confiança en les seves capacitats. L’adolescent ha de poder experimentar el sentiment de reconeixement i èxit. Aquestes emocions li permeten motivar-se per seguir esforçant-se i perseverar en el seu treball i són la base de l’autoestima.

Abans de parlar dels problemes de salut mental d’alguns adolescents, comentem alguns dels aspectes normals de l’adolescència. Luis Feduchi, psiquiatre i psicoanalista, supervisor de molts dels psicòlegs i psiquiatres que treballem en la xarxa de salut mental infantojuvenil, parla de la tríada adolescent. Tres grans eixos defineixen l’adolescent: la seva imperativa necessitat d’intimitat, la importància que concedeix al grup d’amics i la verificació en la realitat de les seves pròpies capacitats i límits.

La necessitat d’intimitat està caracteritzada pel desig de mantenir els pares al marge d’alguns aspectes de la seva vida. La importància del grup, pel desig de formar part d’un col·lectiu d’iguals que els accepti, els aculli i els permeti compartir penes i alegries. I la de la verificació per la curiositat i la necessitat de qüestionar els límits imposats, provocant així conflictes amb el món adult: disputes per l’horari, consum, conductes de risc, etcètera.

Si l’entorn és molt restrictiu i/o massa lax, si hi ha hagut algun problema important en el desenvolupament del nen al llarg dels primers 12 anys de vida i/o algun factor biològic que predisposi, poden passar tres grans coses, totes problemàtiques. 1) Que l’adolescent se sotmeti i es perpetuï en l’etapa infantil anterior. Són els adolescents massa tranquils, enganxats als pares i als quals sembla que espanta el món dels adults. 2) Que reaccionin amb agressivitat cap a altres o amb autoagressivitat (de vegades arribant a consumar el suïcidi). 3) Que visquin en una realitat paral·lela que els impedeix enfrontar-se als reptes diaris de la vida.

Els tres casos poden ser molt problemàtics, i arribar a conformar trastorns psiquiàtrics importants com la depressió, l’anorèxia nerviosa i la bulímia, trastorns obsessius, fòbies, trastorns de personalitat, addicció al món virtual i brots psicòtics que poden donar lloc a una futura esquizofrènia.

L’acte d’anar al psicòleg i/o al psiquiatre afortunadament s’ha normalitzat. Els professionals estan cada vegada més ben preparats i formats en tècniques terapèutiques que han demostrat evidència científica. El nostre sistema de salut ha anat cobrint, cada vegada més i millor, les necessitats d’atenció d’aquests joves i les seves famílies. Els hospitals de dia comunitaris per a les crisis adolescents són un exemple d’aquest progrés.

En la salut mental infantil i juvenil s’ha de ressaltar el gran avanç realitzat, empesos pels nostres pacients i les seves famílies, en la coordinació entre els diferents agents de la salut, els serveis socials i les escoles. El treball en xarxa ens permet afrontar la segmentació dels serveis de salut, integrar recursos diagnòstics i terapèutics i millorar la continuïtat assistencial. A més a més, en molts casos ens permet reduir fins a un 15% el temps de durada del tractament.

Aquesta implicació en el treball en xarxa ha sigut possible gràcies a l’abandonament de les històriques picabaralles entre les diferents disciplines (psicologia, psiquiatria, treball social, educació social i infermeria) i entre les diferents teories i marcs de comprensió de la patologia mental (especialment la visió psicoanalítica i la biològica) per anar adquirint cada vegada més i millor la necessitat d’integració.

Però en vigílies del dia mundial de la salut mental (demà, dia 10) volem exigir-nos alguna cosa més. Una salut mental del futur ha d’intervenir cada vegada més precoçment en les crisis psicològiques i els estats mentals de risc de nens i adolescents. Necessitem una xarxa sanitària, social i escolar formada per fomentar la salut mental i detectar situacions de risc. Si a més a més atenem aquestes situacions amb rapidesa, i amb les eines adequades -com el treball interdisciplinari ben coordinat pels professionals de la salut mental-, podrem evitar i prevenir trastorns, disminuir la seva gravetat o evitar la seva cronificació.

Saïd El Kadaoui Moussaoui, Psicòleg i escriptor

Teresa Ribalta, Psicòloga clínica i Directora Assistencial de la Fundació Orienta