És bo agafar a un bebè de menys de 3 mesos quan plora?

CORRECTE: Sí, perquè es calma més fàcilment i no es malacostuma.
INCORRECTE: No, ja que el malacostumem.

Els hi agrada la música i els sorolls als bebès petits?

CORRECTE: Sí, normalment els ajuda a calmar-se, sobretot la veu humana.
INCORRECTE: No, és millor el silenci.

Un bebè ja reconeix la veu de la seva mare als:

CORRECTE: Als 3 dies de vida.
INCORRECTE: Als 9 dies de vida.

Hi ha algun problema per canviar de cangur cada mes si el nen té menys de 2 anys?

CORRECTE: Sí, és massa petit per adaptar-se a canvis tan freqüents de cuidadors.
INCORRECTE: No, el nen és petit i s’adapta a tot.

És útil parlar i cantar-li a un lactant per calmar-lo?

CORRECTE: Si, la veu dels familiars propers és el que més els calma.
INCORRECTE: No, és millor fer el mínim de sorolls.

Uns pares amb un fill de 12 mesos s’haurien de preocupar i demanar ajuda als professionals de la salut si el seu fill:

CORRECTE: No respon al seu nom i no assenyala amb el dit per compartir coses amb ells.
INCORRECTE: S’aguanta bé dret però encara no camina sol.

Si un nen de 1 any de vida no mira a la cara a les persones, què cal fer?

CORRECTE: És preocupant i cal consultar als professionals de la salut.
INCORRECTE: No cal fer res ja que hi ha nens sans que ho fan.

És normal que un nen entre 1 i 2 anys de vida estranyi als que no coneix, plori i s’agafi més als pares?

CORRECTE: Sí, en aquesta edat és evolutivament normal i sa que passi.
INCORRECTE: No, ja tindria que anar amb tothom sense angoixar-se.

Si un nen de 2 a 4 anys fa una rebequeria a casa, què és el millor a fer?

CORRECTE: Intentar conservar la calma, portar-lo al seu racó i deixar-lo allà 1 minut per tal que es relaxi.
INCORRECTE: No fer res.

Si un nen en edat escolar se’l veu trist, apagat, sense il·lusió, què cal fer?

CORRECTE: Parlar, dialogar amb ell, per ajudar-lo a descobrir que li pot passar i alhora consultar als professionals de la salut
INCORRECTE: Dir-li que es posi content, que ja li passarà.

Si les pares tenen algun dubte o inquietud sobre el desenvolupament de la parla, el llenguatge o la motricitat del seu fill, què és el més convenient a fer?

CORRECTE: La opinió dels pares sempre és molt important i cal que ho plantegin obertament i sense por al seu pediatre, al mestre i a d’altres professionals de la salut.
INCORRECTE: La opinió dels pares té poc valor en aquests casos.

És saludable que el germà més gran digui als seus pares que no li fan cas, que ja no l’estimen quan té un germà més petit de mesos?

CORRECTE: Sí, és millor que expressi la gelosia amb paraules a que ho tregui amb trastorns del comportament o amb mals de panxa o de cap.
INCORRECTE: No, és millor que sàpiga aguantar-se i no dir les coses.

Són normals les pors a la foscor, als monstres, a les bruixes en els nens de 3 a 5 anys?

CORRECTE: Si, són pors normals en aquesta etapa del desenvolupament.
INCORRECTE: Els nens no tenen pors.

És bo que el nen pugui explicar als altres les seves pors i inquietuds?

CORRECTE: Sí, quan un pot explicar i compartir les pors amb els altres disminueix el seu patiment.
INCORRECTE: Els nens no tenen pors.

Cal dir la veritat als nens o és millor dir a vegades mentides per no fer-los patir?

CORRECTE: Sempre és millor dir la veritat, adaptada a l’edat del nen.
INCORRECTE: És millor a vegades dir mentides i així el nen no es preocupa.

Si es mor un familiar proper d’un nen de més de 4 anys què cal fer?

CORRECTE: Explicar-li la veritat, adaptada a la seva edat i acompanyat pels seus pares.
INCORRECTE: No dir-li res ja que encara és massa petit.

Si un escolar mostra sobtadament por d’anar a l’escola, se’l nota ansiós, espantat, què caldria fer, entre altres coses?

CORRECTE: Preguntar-li directament si hi ha altres nens que el molesten l’insulten o l’amenacen, ja que cal descartar un assetjament escolar.
INCORRECTE: Dir-li que ja li passarà.

Si els pares descobreixen que els seu fill pateix assetjament a l’escola per part d’altres nens, què caldria fer ràpidament?

CORRECTE: Dir-li al nen que els hi expliqui a ells i als mestres tot el que li passa i parlar amb els mestres del nen.
INCORRECTE: Deixar al nen que ho arregli tot sol, perquè això són coses de nens.

Què cal fer si un adolescent fa una baixada sobtada del rendiment escolar?

CORRECTE: És un signe preocupant, cal parlar amb l’adolescent i amb els seus mestres per esbrinar les causes i alhora consultar als professionals de la salut.
INCORRECTE: Si els mestres no avisen als pares no cal fer res.

Que cal fer si un adolescent diu que es vol suïcidar?

CORRECTE: És motiu suficient per consultar urgentment als professionals de la salut mental.
INCORRECTE: És cosa de l’edat i no cal fer-ne gaire cas.

Si un adolescent es tanca totalment a la comunicació amb els seus pares, què cal fer?

CORRECTE: Deixar obertes les vies del diàleg per part dels pares i demanar ajuda als serveis professionals sanitaris i de salut mental.
INCORRECTE: Com que és una època de canvis, millor deixar passar un temps.