Escrit per Marta Gomà (Psicòloga)
La primera menstruació arriba inesperadament i, molt sovint, genera confusió o espant.
Fins i tot, en alguns casos pot arribar a ser traumàtic.
La regla marca el gènere clarament femení i la fi del cos infantil.
Determina la capacitat creativa del cos i, per tant, la possibilitat de quedar embarassada i tenir fills.
Per prevenir l’impacte que pot generar la primera regla es recomana poder-ne parlar amb anterioritat a nivell familiar per entendre el que suposa la regla.
Quan arriba la primera regla?
La primera regla també s’anomena menarquia i arriba entre els 11 i 15 anys, un fet que marca un canvi important en el desenvolupament de les noies. Les primeres regles no acostumen a ser doloroses, però a mesura que va passant el temps poden donar molèsties i dolors. Durant els primers dos anys posteriors a la menarquia es produeixen molts desajustaments en el cicle menstrual, ja que els mecanismes de regulació estan madurant. És freqüent que es produeixin faltes de 2 o 3 mesos. Si la regla ja és regular i desapareix més de 6 mesos es parla d’amenorrea secundària i pot ser degut a diferents causes. L’amenorrea primària és el fet de no tenir la regla a partir dels 16 anys. Cal consultar al metge en ambdues situacions.
Cal tenir en compte que l’aparició de la regla és un indicador de salut, de bona alimentació i de que el cos s’està desenvolupant normalment. Es dóna un augment de la cintura pèlvica i algunes noies presenten dificultats davant aquests canvis corporals. Aquest és un moment de vulnerabilitat per desenvolupar trastorns de l’alimentació. Davant d’un exercici excessiu o d’una mala alimentació pot ser que es retiri la regla. Quan es donen aquests símptomes anteriorment descrits, juntament amb una obsessió pel pes i l’aparença física, cal consultar un metge o psicòleg per valorar el possible inici d’una anorèxia.
Reaccions molt diverses
Una aparició primerenca de la menarquia s’ha associat a una major presència d’episodis depressius i es recomana consultar en cas que això succeeixi. Des de pediatria s’aconsella poder anotar el cicle menstrual (dia d’inici i de final) per a poder conèixer el propi funcionament i observar com es va regulant a mesura que avança el temps. És important no mantenir una actitud despreocupada durant les primeres aparicions de la regla, per tal que la noia se senti acompanyada, pugui preguntar i pugui expressar la seva angoixa i preocupació, incomoditat i tota mena de nous sentiments i pors. D’altra banda, una actitud d’exagerat control i intrusió pot conduir a un augment del malestar.
La por dels pares de sentir que la noia ja té un cos fèrtil es pot traduir en un canvi en la relació. Emergeixen pors i dubtes, però és important observar si s’està generant un augment del control de les activitats de la noia, ja que això no afavorirà la nova relació més adulta. També poden aparèixer les primeres manifestacions ansioses (dificultat per respirar, angoixa, palpitacions, sudoració de mans,…). En cas la noia no entengui el què li està passant i s’espanti poden consultar a un psicòleg.
Por de fer-se gran
La regla indica que la noia no tornarà a ser una nena mai més, encara que ho vulgui. Sovint és un senyal que arriba de forma inesperada i per la qual es pot sentir que no n’està preparada. Per disminuir l’angoixa, la soledat o la incomprensió que poden emergir davant aquest impacte del cos adult és important que l’adolescent se senti acompanyada. Sovint l’actitud dels adults pot ser de “deixa-la fer que ja li passarà”, i ella es pot sentir desatesa i abandonada, que s’ha d’espavilar sola per a créixer i està espantada perquè no sap com fer-ho. Quan l’actitud i la reacció de la noia davant els canvis corporals i la menarquia és de reclusió i aïllament, acostuma a sentir por a fer-se gran i a les seves conseqüències. El cos ha decidit que ella ha de créixer, però sent que encara no pot.
Voler-se fer gran massa ràpid
La reacció inversa també és freqüent i les noies poden sentir que ja són adultes i que volen conèixer a marxes forçades el “món adult”. Aquesta reacció sovint espanta els pares que senten el descontrol i encara es pregunten on és la nena que vivia amb ells fa poc… Quan emergeixen aquestes pors en els pares es pot tendir a una actitud excessivament autoritària. Les amenaces i actituds molt rígides o controladores acostumen a comportar una fugida cap endavant en els adolescents i pot comportar una pèrdua de confiança en els pares. Senten que els pares les tracten com a nenes petites (plenes de normes) i elles volen ser grans (transgredint les normes, com més en tenen, més en transgredeixen).
És important establir uns límits clars entorn a la salut que les condueixin a saber cuidar aquest cos tan canviant i “exigent”. Davant d’una actitud tant de reclusió com d’excessiva exploració, l’actitud dels pares és cabdal. Aquestes pors a quedar-se petita o no voler ser grans encara descriuen la lluita adolescent de deixar la infància i afrontar l’etapa adulta.
Quan consultar a un especialista
En cas que el malestar familiar perduri en el temps i empitjori, o bé que la noia senti o manifesti malestar en relació al cos, als canvis corporals, presenti aïllament (no sortir amb els amics, perdre amics, tancar-se a l’habitació, no voler anar a l’escola), no dormi bé o comenci a perdre pes amb preocupació pel cos sense necessitar un règim, cal consultar a un especialista.
A la pràctica
|
Preguntes amb respostaDurant les primeres regles, quines actituds no són recomanables? Tant una actitud de despreocupació com un excessiu control o intrusió poden conduir a malestar en la noia i en la relació amb els pares. Quines pors poden generar en la noia adolescent l’arribada de la regla? És un senyal inequívoc de que no tornaran a ser nenes i que, per tant, perden el cos infantil. També canvia la relació amb els pares i s’esvaeix la idealització que tenen els nens vers als pares i la seguretat que això suposa. Es poden sentir empeses a fer-se gran massa ràpid o quan no ho esperen i també poden sentir que no es volen quedar atrapades en una actitud o relació infantil i que han de conèixer ràpidament el món adult. Per què apareixen els trastorns alimentaris a l’adolescència? L’adolescència és un període de molts canvis i d’un intens aprenentatge de la vida adulta. És un moment en el que aprenen a tenir cura d’ells mateixos i plantejar-se com volen ser quan siguin grans. Els canvis corporals de la pubertat poden ser difícils d’acceptar així com el mateix creixement (convertir-se en adult). És freqüent la irregularitat en les primeres regles? És molt freqüent i normal. Es recomana prendre nota tant de l’inici com de la fi de cada període. Passats els dos primers anys, ja han madurat els mecanismes de regulació i s’estabilitza el cicle menstrual. Canvia la relació pares – fills a l’adolescència? De fet, canvia constantment a mesura que el nen va creixent i per tant, presentant necessitats diferents. Amb el canvi corporal la relació canvia ja que apareixen les pors de com farà front a les dificultats adultes, però també els pares han de trobar el nou rol en la relació amb un fill que ja deixa de ser nen. |
Cas clínic
L’Anna consulta perquè ha patit dues crisis d’ansietat que no associa amb cap esdeveniment en concret,però que són molt recents. L’Anna té 12 anys i ha començat 1r d’ESO. Ha hagut de canviar d’escola i tot i que ja coneix molts dels seus companys i companyes, nota molt el canvi a la ESO. En explorar la situació actual de la noia, observem que aquest estiu passat va debutar amb la menarquia. El cos li ha canviat força i ha fet una estirada. Les caderes han augmentat i sent el cos diferent. Al mateix temps, s’ha interessat per un noi de la seva classe. En connectar el neguit que suposa el canvi corporal, el canvi a l’ESO i l’interès (desconegut fins ara) cap als nois, l’Anna pot comprendre d’on ve la seva ansietat.
Davant d’una ansietat tan reactiva als canvis físics i de l’entorn, l’ansietat va disminuir amb una intervenció psicològica molt breu de dues visites.
Referències Bibliogràfiques
Llibres:
Phillipe Jeammet. “Respuestas a 100 preguntas sobre la adolescencia”. Barcelona: Edicions del Bullent; 2005.
Articles:
Mª José Rodríguez Jiménez. “Me ha venido la regla”. Artículos para jóvenes y adolescentes.
Pilar Brañas Fernández. La primera regla de mi hija. Artículos para padres y profesores. Disponible a: www.adolescenciasema.org
Vídeo:
BBC. Vídeos sobre el cos humà. “Adolescencia: la rebelióin hormonal“.
Poesia:
“Crisàlide: la llitera de l’adolescència” (Feliu Ventura i Borja Penalba).
Pintura:
“Pubertad” d’Edvard Munch.
En aquesta pintura es pot observar com la noia se sent espantada, vergonyosa i sola davant els canvis puberals. Poder acompanyar totes aquestes pors i sensacions ajudarà a la noia a trobar el seu cos i el seu lloc en el món.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
