Escrit per Pilar Tardio (Psiquiatre)
L’adolescència és l’etapa que transita de la infància a l’edat adulta.
Els nois i les noies es han d’aprendre a fer-se grans i a renunciar als privilegis de la infància, repte pel que necessiten als pares.
Els pares han de fer front a la pèrdua de la relació de dependència que vivien amb els fills i a les gratificacions que això comportava.
Per l’adolescent, integrar-se en un grup d’iguals passa a ser vital i el sentiment de pertinença sembla desplaçar-se de la família, al grup.
No obstant això, els pares segueixen sent, el suport fonamental pel desenvolupament del noi o la noia.
Els nois/es reivindiquen el seu espai privat i deixen d’explicar-ho tot.
La necessitat de noves experiències i d’explorar els propis límits en l’adolescent es un motiu de tensions i conflictes entre pares i fills. Les sortides i les hores de tornar a casa, el que han fet o amb qui han estat, les responsabilitats tant amb els estudis com dins de casa, son qüestions que suposen molts canvis als que adaptar-se. L ‘adolescència pot ser viscuda com ingrata per alguns pares al sentir que els fills, per una part, els deixen de banda i ja no volen sortir amb ells i, per l’altre, en depenen per cobrir les seves necessitats bàsiques. La inquietud es habitual ja que la inexperiència dels joves fa patir.,La por a que caiguin sota influències perjudicials, el consum de drogues, d’alcohol, la sexualitat, les malalties de contagi sexual, la motivació per la seva formació son qüestions transcendentals, ja que hi ha molt en joc, la seva vida i el seu futur. La educació en aquesta etapa es tot un art, ja que suposa respectar la seva necessitat de privacitat i d’intimitat i, al mateix temps, protegir-los.
No reconec el meu fill/a
El noi/a canvia de caràcter, es retrau i no parla. Hem de saber diferenciar si es un procés normal, si li esta passant quelcom que no s’atreveix a dir o si es tracta d’un procés que pot derivar en patologia. Si les relacions entre pares i fills son prou bones serà mes fàcil trobar el camí perquè s’obri de nou i poder-lo ajudar. De vegades pot ser necessària la intervenció d’un tercer que faci funció de pont per facilitar el diàleg, un familiar de confiança, el psicòleg escolar o un mestre.
A la pràctica
|
Preguntes amb respostaA quina hora ha de tornar a casa quan surt de nit? Si considerem l’adolescència del 13 als 18a (tot i que també pot començar més precoçment i que actualment es habitual que es prolongui uns anys més), veiem que es tot un ventall i que la resposta no pot ser rígida, s’ha adaptar a la edat biològica i emocional del fill. Proposar anar a buscar-lo a una determinada hora, o posar-se d’acord amb altres pares per l’hora de la tornada pot ser una manera de fer quan son mes joves. En la mida que es fan grans, es important el compromís, per exemple avisar si arriben tard. Com podem posar límits? Des del respecte mutu, el diàleg i la negociació. D’entrada escoltar-los per tal de reconèixer els seus desitjos i demandes, desprès pensar conjuntament sobre la conveniència o no del que proposen, donar el propi punt de vista i la informació que tenim sobre el tema. Donar marge en funció del grau de maduresa del noi/a i expressar que confiem en el seu criteri malgrat la inquietud que ens genera. Com s’ha de reaccionar davant les mentides? Avaluant els fets i la importància dels mateixos. Preguntar-se què ens oculta i perquè. Restablint la relació de confiança. Evitant els càstigs ja que només faran que agreujar la por i augmentar les mentides. I si fuma tabac? Es un problema, molts adolescents s’inicien en el consum de tabac en les sortides amb amics o a la sortida de l’escola. Convé tenir en compte molts factors, l’ansietat del noi/a, els problemes no resolts, si els pares fumen o no. Anar a xerrades informatives pares i fills i conscienciar-se del problema es el pas previ abans de consultar un metge si no es pot deixar per un mateix. I si arriba begut o drogat? Atendre’l perquè en aquest moment esta malalt. Si els pares no saben com fer-ho poden consultar un metge o demanar una visita d’urgència. Enfadar-se es natural però pot ser contraproduent en front d’una situació que es trista i que pot tenir conseqüències greus. Per parlar-ne s’ha d’esperar que passi el moment agut i els efectes del tòxic. Donat la importància del problema cal prendre’s el temps necessari per parlar, saber què ha passat i en quin context, si es el primer cop o ja li ha passat altres vegades. Mostrar-li la gravetat del fet i la pena que ens ocasiona amb fermesa, replantejar els límits i les normes, diferenciant el que es una mesura de protecció del càstig. Partim de supòsit que el noi/a buscava experimentar i no ha avaluat el risc, ho ha de comprendre i acceptar les mesures que li proposem, si la conducta es repetitiva es necessari consultar a un especialista. Utilització de l’ordinador, com limitar els jocs? És important que els jocs d’ordinador no siguin utilitzats com un refugi enfront de dificultats per establir relacions, fer amistats o practicar esport. Pot esdevenir un problema si la utilització es tan excessiva que interfereix en el desenvolupament d’altres aspectes de la personalitat. |
Cas clínic
La Laura és una noia de 15 anys que tot i no haver sigut mai molt bona estudiant se’n sortia fins ara. Des de fa dos mesos els mestres diuen que la veuen trista i que el seu rendiment acadèmic ha baixat. A casa parla poc però des de feia dos anys passava més temps a l’habitació, cosa que els pares havien atribuït a l’adolescència. Acaba de trencar una relació amb un noi que li agradava i pensen que esta trista per això.
La seva tutora truca als pares i els alerta sobre la situació de la Laura, que es mostra molt esquerpa amb la mare i no vol parlar. Els pares darrerament es discuteixen sovint entre ells. La psicòloga escolar aconsella la derivació al pediatra quan la noia li diu que fa dos mesos que se li ha retirat la menstruació tot i assegurar que no té relacions sexuals. L’exploració mèdica és normal, la prova d’embaràs és negativa, ha perdut pes i no té gana.
Davant d’aquests símptomes, la Laura és derivada a la consulta infanto juvenil perquè es sospita l’inici d’anorèxia nerviosa o depressió. La psicòloga que l’atén s’interessa per ella i la Laura s’emociona i plora, no pot parlar. Quan es tranquil·litza es va obrint a la relació amb la terapeuta i verbalitza l’actitud seductora amb aproximació sexual ambigua que ha patit fa dos mesos per part d’un adult de l’entorn de la família. No ho havia dit per vergonya i per por a que no la creguin o la renyin.
La Laura millora des de la primera entrevista, així que es proposen algunes visites individuals i d’altres amb els pares, que donen tot el seu suport a la noia i es plantegen com afrontar el tema amb l’amic de la família. Decideixen tallar la relació i la noia se sent molt alleujada. A partir d’aquí el seu comportament amb el menjar i els estudis es normalitza i el cicle menstrual també. Es dóna l’alta després d’un total de sis visites psicoterapèutiques d’orientació psicodinàmica.
Referències Biobliogràfiques
Pàgines web:
Infància i adolescència – Generalitat de Catalunya: www20.gencat.cat › Inici › El Departament › Publicacions
Guía para padres y madres de adolescentes www.asturias.es/Asturias/…/adolescentes
Llibres:
Gualtero, R.D.; Soriano, A. (2013). El adolescente cautivo. Editorial Gedisa,S.A. Barcelona.
Harris, M. (1983): Su hijo adolescente. Editorial Paidos. Buenos Aires.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
