Escrit per Ma Jesús Saís (Psicòloga)
L’adolescència comença amb canvis físics sobtats i imprevisibles i canvis psicològics que impliquen una crisi de la identitat, d’emocions contrastades i de noves relacions socials.
El canvi hormonal posa en marxa les pulsions, juntament amb el descobriment d’un cos sexuat que els empeny i els precipita cap a ser adults i alhora deixar el cos infantil.
La crisi d’identitat es dóna mentre l’adolescent es troba en aquesta incertesa sobre el que ha estat fins ara i el que és ara i serà.
No volen fer el que els pares volen, és una forma de diferenciar-se d’ells, de separar-se i mostrar la seva autonomia i creixement.
Canvis físics
Els signes més evidents de quan nois i noies esdevenen adolescents són els canvis corporals associats a la pubertat.
En la noia l’aparició del pèl púbic i el desenvolupament dels pits són els primer signes dels canvis físics que tindran durant la pubertat. La pubertat acaba fisiològicament amb la menarquia, que és la primera menstruació. Arriba aproximadament 2 anys desprès de la aparició dels primers signes de pubertat, entre els 12 i els 13 anys.
En el noi, es donen els primers canvis corporals amb l’aparició del primer pèl púbic, entre els 12 i els 13 anys. La pubertat s’inicia de fet cap als 11 anys amb l’augment del volum dels testicles. Aquests canvis s’allarguen fins arribar a l’estat adult, cap als 16-18 anys. La primera ejaculació conscient, és un signe considerat com a paral·lel a l’aparició de la menarquia en les noies i és la que simbòlicament finalitza el procés de la pubertat. Això passa cap als 15 anys.
Tant en nois com en noies, els canvis hormonals poden desencadenar l’acné, que pot comportar una baixada en la seva autoestima.
Canvis psíquics
L’adolescent es troba en una cruïlla amb diverses direccions a seguir i sent que és la seva decisió i no la dels pares que determinarà el seu futur. A mesura que els joves posen a prova les seves noves capacitats, comencen a qüestionar la manera com els pares plantegen les coses.
EL DOL DE LA INFÀNCIA:
És la pèrdua de la protecció que rep l’infant. L’abandonament de la infància és inevitable i li suposa deixar relacions de gran dependència en un moment de incerteses i dubtes. Els pares ja no són aquells que ho saben tot, que tot ho poden resoldre, els pares idealitzats de la infància. Aquesta situació de des idealització fa que l’adolescent se senti molt desorientat.
CANVIS DE L’ESTAT ANÍMIC:
Són canvis sobtats en què es pot passar de l’alegria a la malenconia amb una rapidesa sorprenent. Per un costat té por a créixer, i per l’altre por a quedar-se petit.
CANVIS EN EL PENSAMENT:
Volen comprovar el que saben, qüestionen i reflexionen sobre temes existencials i profunds, valors de solidaritat, justícia social, cercant una mirada pròpia i genuïna.
Els canvis que es donen coincideixen també amb els canvis propis de la època que els toca viure. Tot plegat fa que s’enfrontin a desafiaments, molts d’ells diferents als dels pares quan tenien la mateixa edat
Dubtes i incertesa
Alguns adolescents es preocupen perquè no saben si el seu cos es desenvolupa amb normalitat i necessiten informació que sovint els costa demanar, se’ls pot facilitar des de casa, o bé a traves del metge. Davant del creixement desigual entre el físic i la maduració psicològica,cal tenir en compte el nivell d’exigència ja que pot sentir-se tractat d’acord amb la seva aparença física però no pas amb el seu nivell de maduresa real. Podem trobar-nos tractant-lo de forma adulta o infantilitzant-lo, el que pot provocar-li inseguretats i pors a créixer.
Quan cal demanar ajuda professional
- Si presenta un període de tristesa més llarg de l’habitual, o que la malenconia fos excessiva.
- Si observem una preocupació obsessiva per la imatge del seu cos.
- Quan la intimitat es converteix en un aïllament.
A la pràctica
|
Preguntes amb respostaQuan es produeixen els primers canvis corporals? Entre els deu anys i mig i els onze en les noies i entre els dotze i mig i els tretze en els nois, tot i que la seva aparició pot tenir lloc des dels vuit fins als setze anys. Com podem tractar els canvis sobtats de l’humor? Comprendre que sovint formen part del conflicte intern que experimenten a l’hora de fer front a aspectes infantils presents i confrontats amb altres anhels de futur, reptes, i il·lusions. |
Cas clínic
Pacient derivat per l’institut, al presentar desinterès en els estudis i baix estat d’ànim. Abandona activitats extraescolars. Timidesa e introversió. Poca confiança en les seves possibilitats d’èxit. Pors que van apareixent en les diferents esferes: social, personal, familiar que el bloquegen en la presa de decisions.
Es proposa com a pla terapèutic, psicoteràpia individual pel noi amb el focus posat en enfortir la seva identitat de manera que va descobrint que li agradaria ser i fer, com expressar aquest desig als pares. La seva por a créixer i al possible fracàs el tancava a casa. Els pares van ser atesos en un espai terapèutic diferenciat. Es proposa també un reforç extraescolar. En un període de unes deu sessions, es produeix un canvi en els diferents àmbits, que millora significativament l’estat del pacient. Repercuteix en les relacions familiars. Pot començar a pensar en plans de futur.
Referències Bibliogràfiques
Llibres:
- Aznar, M. Balcells, M. Gibert, M. Palau i T. Ribalta (2009) Fundació Orienta. Tinc un adolescent a casa. Guia per a una convivència saludable. Àrea de Salut Pública i Consum de la Diputació de Barcelona.
Braconnier, A; Marcelli,D.(2005) Psicopatologia del adolescente. Manual. 2ª edición Barcelona. E.Masson S.A.
Articles per saber-ne més:
Feduchi Benlliure, Luis; “El adolescenteantesufuturo”. Revista: Temas de psicoanálisis Núm. 1 – Enero 2011.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
