Escrit per Anita Brotons (Psiquiatre)
Hi ha famílies on els pares no es posen d’acord en la manera de cuidar els fills.
A vegades passa que el diagnòstic mèdic recomana la utilització d’algun fàrmac per al nen i un dels dos pares no ho accepta, ja sigui per falta de informació o per creences personals totalment justificades.
En aquests casos és aconsellable parlar-ho amb el professional que els atén perquè a vegades són pors no justificades, per comentaris que han escoltat o que s’imaginen.
El professional els ajudarà a veure la part positiva de la medicació.
Una situació cada cop més habitual
Cada vegada són més les consultes sobre com medicar un fill sense el consentiment de l’altre progenitor. Abans de tot, cal aclarir conceptes que ens ajudin, tant a les famílies com als professionals, a resoldre aquests dubtes. Convé recordar dos conceptes importants:
Pàtria potestat: Són els drets i les obligacions dels pares vers els seus fills. En els casos de separacions s’estableix per defecte la pàtria potestat compartida, i és molt poc freqüent que es privi a un progenitor de la pàtria potestat.
Guarda i custòdia: Són el conjunt de mides i decisions que pren el progenitor que té al menor a càrrec per garantir el desenvolupament del fill.
Els assumptes sanitaris dels fills pertanyen a la pàtria potestat, tant en el cas de pares que viuen junts com també en el cas de pares separats (casos que normalment aquesta pàtria potestat és compartida). Per tant, per prendre qualsevol decisió sobre aquest aspecte han d’estar tots dos pares informats sobre qualsevol tractament, intervenció o consulta. I no només han d’estar tots dos informats, sinó que també han d’estar d’acord en les decisions que prenguin respecte qualsevol tractament del nen.
Quan no hi ha acord entre els progenitors
Si tots els intents d’arribar a un acord o mediació no funcionen, els pares poden demanar informació verbal o escrita al metge que recomana el tractament, i demanar segones opinions mèdiques. Si encara i així no arriben a un acord, poden recórrer a la via judicial. En aquest cas serà el jutge qui, després d’escoltar als dos pares i al fill (si fos prou madur i, en tot cas, sempre que tingui més de 12 anys), atribuirà la facultat de decidir al pare o a la mare.
Per tant, el metge no podrà medicar el nen si no hi ha un acord entre els dos progenitors mentre la pàtria potestat la tinguin els dos. Un cas diferent serien els tractaments en cas d’emergència. Davant d’aquestes situacions, es podria plantejar un canvi de procediment. Llavors ja seria el metge qui podria iniciar el nou procediment.
En cas de discrepància o falta d’acord entre els progenitors, s’haurà de mantenir la situació vigent fins a aquell moment en espera de resolució judicial que pugui resoldre el desacord entre els progenitors.
A la pràctica
|
Preguntes amb respostaSi el metge considera que el nen requereix medicació, no és suficient per poder-se-la administrar? Els metges no poden prescriure cap medicament a un nen si un dels dos pares que tingui la pàtria potestat no vol, a no ser que sigui una decisió judicial. Qui ha de parlar amb la meva ex-parella sobre el tema de la medicació? Vostè pot parlar amb la seva ex-parella sobre la conveniència d’arribar junts a una decisió. Però serà el metge prescriptor qui citarà, quan sigui possible, a l’altre progenitor per explicar-li en què consisteix el tractament de la mateixa forma que ho ha fet amb vostè. Què passaria si no és possible que jo em comuniqui amb la meva ex-parella per diferents causes com pot ser una ordre d’allunyament o una molt mala relació? En aquests casos pot ser el metge prescriptor qui es posi en contacte per oferir-li un espai personal per explicar-li la medicació. |
Cas Clínic
La Tina és una nena de 8 anys que té els pares separats fa 3 anys amb una relació entre ells actual molt dolenta. El metge considera adient per millorar la seva qualitat de vida que prengui una medicació. La mare accepta i es compromet a avisar al pare. Aquest truca al metge i li diu que ell no vol medicar a la seva filla, que no es partidari de donar medicació. El metge no la prescriu, però cita al pare a la consulta per explicar-li els avantatges i desavantatges de medicar i el per què d’aquesta decisió.
Finalment, el pare ja ben informat, dona el seu consentiment.
Referències Bibliogràfiques
Enllaços web
Francisco Zugasti Agüí (s.f) Associació “Projusticia”
Assumpció Martinez Rogés (2010) ¿Hastadonde llega la guarda y custodia?
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
