PROJECTE DE COOPERACIÓ PASTORAL DE CRIANÇA (Brasil)

Projectes de l’Obra Social de La Fundació Orienta:

SOLIDARI AMB EL PROJECTE

Des de l’any 2006, la Fundació Orienta participa en un programa de cooperació anomenat “Pastoral da Criança”, primer amb la Parròquia de Saõ Francisco do Guaporé i, actualment, amb la de Cristo Rei, totes dues ubicades a l’estat brasiler de Rondónia. El projecte té com a objectiu fonamental millorar la qualitat de vida dels infants i les seves mares fins als cinc anys.

Seringueiras! Un poblet ben bé a l’Oest del Brasil, la terra de les selves cada cop més curtes, però encara grans, perquè això és immens: distàncies, costums, contrastos culturals, econòmics, de religions, de formes de pensar, de veure la vida, les coses que depenen de la política pública…

En altres temps ha estat selva de verd intens i ara, a tants llocs, de color de cendra o de carbó. Esperem que les pluges ens ajudin a canviar aquests tons tristos del paisatge.

No en té massa consciència la gent del mal immens que representa pel Planeta aquesta disbauxa “foguera”, perquè espera que la pluja ho torni a deixar tot verd, encara que sense arbres, que l’herba bé prou que es deurà cuidar de créixer, i amb ella, el bestiar, que és la font actual de l’economia, ara també reviscolada amb el cafè clonal, i per la soja, que és la cosa que més temem per aquí, ja que representa l’extinció, no sols de molta selva, on encara n’hi ha bocins grans o petits, sinó de moltes comunitats rurals, ja que, per esdevenir rendible, “l’agronegocio” com aquí en diuen, ha d’ocupar grans extensions de terra, i foragitar la gent, encara que sigui comprant a bon o no tan bon preu les terres que anys enrere havien conquistat. Aquesta gent se’n va a viure a ciutat i va tirant mentre duren els quartos de la venda.

Que bé si troben una feina o poden muntar un negoci i posar els fills a estudiar.

Tot això té alguna cosa a veure amb els canvis socials que per aquí es van fent. Ha tornat a pujar el nombre dels emigrants, ens n’han arribat de fora, algunes comunitats on hi havia Pastoral da Criança s’estan buidant, els nostres infants tenen una mica més d’accés a l’escola, que s’ha quedat petita, de manera que els hem de deixar algunes sales parroquials per fer classes; no tothom menja les verdures que menjaven quan vivien al camp i que ells mateixos produïen, ara és tot de supermercat, certament ben adobat amb conservants i additius …

I la Pastoral va tirant. Avui tenim setze líders, de les quals catorze són directes i dues més de caràcter institucional (la directora i l’Assessor), tenim tres comunitats rurals i tres urbanes, acompanyem a les criatures fins als sis anys i a famílies.

L’ajut anual que ens arriba de la Fundació Orienta ho destinem bàsicament a reforçar els berenars dels dies de trobada de cada mes, a contribuir amb les despeses dels cursets d’actualització de les líders, i els viatges dels assessors a les comunitats, hem comprat alguns materials de joguines pels entreteniments a les trobades, també amb el treball a les festes populars, per comprar un parc infantil, amb gronxadors, tobogans, escales… Ho tindrem gràcies a vosaltres, i també a la  feina de formiga que ens va fent aquest grupet de líders que ho farien tot per aquestes criatures.

Estem animats, uns i altres, per anar duent endavant el projecte, i certament que us agraïm per tot el que ens heu anat ajudant.

Cesc Trilla i Folch. Missioner claretià