PROJECTE DE COOPERACIÓ “PASTORAL DE CRIANÇA” (Brasil)

Seringueiras! Un poblet ben bé a l’Oest del Brasil, la terra de les selves cada cop més curtes, però encara grans, perquè això és immens: distàncies, costums, contrastos culturals, econòmics, de religions, de formes de pensar, de veure la vida, les coses que depenen de la política pública…

En altres temps ha estat selva de verd intens i ara, a tants llocs, de color de cendra o de carbó. Esperem que les pluges ens ajudin a canviar aquests tons tristos del paisatge.

No en té massa consciència la gent del mal immens que representa pel Planeta aquesta disbauxa “foguera”, perquè espera que la pluja ho torni a deixar tot verd, encara que sense arbres, que l’herba bé prou que es deurà cuidar de créixer, i amb ella, el bestiar, que és la font actual de l’economia, ara també reviscolada amb el cafè clonal, i per la soja, que és la cosa que més temem per aquí, ja que representa l’extinció, no sols de molta selva, on encara n’hi ha bocins grans o petits, sinó de moltes comunitats rurals, ja que, per esdevenir rendible, “l’agronegocio” com aquí en diuen, ha d’ocupar grans extensions de terra, i foragitar la gent, encara que sigui comprant a bon o no tan bon preu les terres que anys enrere havien conquistat. Aquesta gent se’n va a viure a ciutat i va tirant mentre duren els quartos de la venda.

Que bé si troben una feina o poden muntar un negoci i posar els fills a estudiar.

Tot això té alguna cosa a veure amb els canvis socials que per aquí es van fent. Ha tornat a pujar el nombre dels emigrants, ens n’han arribat de fora, algunes comunitats on hi havia Pastoral da Criança s’estan buidant, els nostres infants tenen una mica més d’accés a l’escola, que s’ha quedat petita, de manera que els hem de deixar algunes sales parroquials per fer classes; no tothom menja les verdures que menjaven quan vivien al camp i que ells mateixos produïen, ara és tot de supermercat, certament ben adobat amb conservants i additius …

I la Pastoral va tirant. Avui tenim setze líders, de les quals catorze són directes i dues més de caràcter institucional (la directora i l’Assessor), tenim tres comunitats rurals i tres urbanes, acompanyem a les criatures fins als sis anys i a famílies.

L’ajut anual que ens arriba de la Fundació Orienta ho destinem bàsicament a reforçar els berenars dels dies de trobada de cada mes, a contribuir amb les despeses dels cursets d’actualització de les líders, i els viatges dels assessors a les comunitats, hem comprat alguns materials de joguines pels entreteniments a les trobades, també amb el treball a les festes populars, per comprar un parc infantil, amb gronxadors, tobogans, escales… Ho tindrem gràcies a vosaltres, i també a la  feina de formiga que ens va fent aquest grupet de líders que ho farien tot per aquestes criatures.

Estem animats, uns i altres, per anar duent endavant el projecte, i certament que us agraïm per tot el que ens heu anat ajudant.

Cesc Trilla i Folch. Missioner claretià