Escrit per Míriam Fuentes (Psicòloga)
Detectar de forma precoç les dificultats dels nens pot afavorir la intervenció i, per tant, pot ajudar a pal·liar o fins i tot fer reversibles algunes de les dificultats, evitant així una major gravetat i promovent un millor pronòstic. Ara bé, una sola conducta disfuncional, i ni tant sols vàries, són indicadores de problemes ni han de comportar un trastorn en el desenvolupament.
Estar atents a les dificultats
Ser pare o mare és una experiència desitjada i feliç però també plena d’angoixes i incerteses. Sovint, els pares són els majors coneixedors dels seus fills i, segons estudis recents, són els primers en detectar dificultats en els seus nadons. Per tant, és important no passar per alt les observacions i intuïcions que els pares manifesten en relació als comportaments disfuncionals dels seus bebès. Detectar de forma precoç les dificultats dels nens pot afavorir la intervenció i per tant pot ajudar a pal·liar o fins i tot fer reversibles algunes de les dificultats, evitant així una major gravetat i promovent un millor pronòstic. Ara bé, també hem de tenir en compte que una sola conducta disfuncional, i ni tant sols vàries,són indicadores de problemes ni han de comportar un trastorn en el desenvolupament.
A qui puc recórrer?
En el cas d’observar-se algun comportament disfuncional és important la valoració per part dels professionals especialitzats, per així descartar o bé detectar dificultats greus i poder intervenir de forma primerenca. Un pare o una mare angoixats pel seu fill probablement modificarà el seu repertori d’actuacions i vivències respecte el seu bebè. Per tant, també és important poder ser escoltats i informats de forma adequada pels professionals especialitzats. Així doncs, si detecteu alguna dificultat en el desenvolupament del vostre fill el primer pas és consultar al pediatre, infermeres pediàtriques o mestres, tots ells són coneixedors de senyals d’alarma en el desenvolupament i us resoldran qualsevol dubte que tingueu.
Senyals d’alarma que ens han d’alertar a partir dels 3 mesos:
|
Preguntes amb respostaÉs normal el meu bebè? Cap nadó és igual a un altre. Tots els bebès tenen les seves característiques pròpies i idiosincràsia i per tant no podem generalitzar. S’ha de valorar cada cas en el seu conjunt, entorn, família, situacions viscudes… El que en un nen pot ser disfuncional en un altre pot no ser-ho segons. |
Referències Bibliogràfiques
Recursos audiovisuals:
TV3. Programa “Qui els va parir”: Capítol: Ser pares
Pàgines web:
Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya. Atenció precoç
Curs per educadores d’escola bressol. Senyals d’alarma. Generalitat de Catalunya.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
