COM PUC DETECTAR SI EL MEU BEBÈ, TÉ UN PROBLEMA?

Escrit per Míriam Fuentes (Psicòloga)

Detectar de forma precoç les dificultats dels nens pot afavorir la intervenció i, per tant, pot ajudar a pal·liar o fins i tot fer reversibles algunes de les dificultats, evitant així una major gravetat i promovent un millor pronòstic. Ara bé, una sola conducta disfuncional, i ni tant sols vàries, són indicadores de problemes ni han de comportar un trastorn en el desenvolupament.

Estar atents a les dificultats

Ser pare o mare és una experiència desitjada i feliç però també plena d’angoixes i incerteses. Sovint, els pares són els majors coneixedors dels seus fills i, segons estudis recents, són els primers en detectar dificultats en els seus nadons. Per tant, és important no passar per alt les observacions i intuïcions que els pares manifesten en relació als comportaments disfuncionals dels seus bebès. Detectar de forma precoç les dificultats dels nens pot afavorir la intervenció i per tant pot ajudar a pal·liar o fins i tot fer reversibles algunes de les dificultats, evitant així una major gravetat i promovent un millor pronòstic. Ara bé, també hem de tenir en compte que una sola conducta disfuncional, i ni tant sols vàries,són indicadores de problemes ni han de comportar un trastorn en el desenvolupament.

A qui puc recórrer?

En el cas d’observar-se algun comportament disfuncional és important la valoració per part dels professionals especialitzats, per així descartar o bé detectar dificultats greus i poder intervenir de forma primerenca. Un pare o una mare angoixats pel seu fill probablement modificarà el seu repertori d’actuacions i vivències respecte el seu bebè. Per tant, també és important poder ser escoltats i informats de forma adequada pels professionals especialitzats. Així doncs, si detecteu alguna dificultat en el desenvolupament del vostre fill el primer pas és consultar al pediatre, infermeres pediàtriques o mestres, tots ells són coneixedors de senyals d’alarma en el desenvolupament i us resoldran qualsevol dubte que tingueu.

Senyals d’alarma que ens han d’alertar a partir dels 3 mesos:

Absència de somriure social i no interacció amb el cuidador.
Alteracions greus en els hàbits bàsics: alimentació, son (dificultats per succionar el pit, no succió dels dits polze, alteració del cicle son-vigília…).
Mirada fixa o absent, aïllament. El nadó no segueix amb la mirada o bé mostra una mirada evitativa.
Plor apagat o inexpressiu.
Poca autoregulació del to muscular (hipertonia i/o hipotonia) al intentar acollir-lo amb els braços. Això pot evolucionar cap a un rebuig a ser agafat.
Nen excessivament bo, fàcil, que dorm molt i que no reclama quan se suposa que ha de tenir gana, per exemple.
Un cop alimentat no sembla necessitar res més, s’adorm o es retreu aïllant-se
Moviments estranys amb els ulls o amb la llengua dins la boca.
Manca de balbuceig, en la interacció amb l’altre. No imita els sons quan el cuidador li parla.
Poca curiositat per explorar-se a ell mateix, a l’altre i al seu entorn. No utilitza les mans per explorar, només per auto estimular-se. La seva exploració està restringida al propi cos i té un repertori també restringit de moviments.
Sordera fictícia o hipersensibilitat a un soroll sobtat (cop de porta,trons…).
No fa gestos que demandin l’altre (estirar els braços per a ser agafat) ni presenta gestos per assenyalar, demanar o compartir l’atenció amb l’altre sobre un objecte.
Absència de joc social imitatiu com el dels “5 lobitos” o jocs de fer aparèixer i desaparèixer com el del “cu-cut”.
Interès compulsiu per objectes insòlits, en general durs, per la sensació que produeixen.
Fixació per parts del cos de l’altre com els ulls o la boca.
Gateig estrany i no coordinat.
Excitació constant.
Obsessió per alinear objectes, per les repeticions i les seqüències.

Preguntes amb resposta

És normal el meu bebè?

Cap nadó és igual a un altre. Tots els bebès tenen les seves característiques pròpies i idiosincràsia i per tant no podem generalitzar. S’ha de valorar cada cas en el seu conjunt, entorn, família, situacions viscudes… El que en un nen pot ser disfuncional en un altre pot no ser-ho segons.

Referències Bibliogràfiques

Recursos audiovisuals:

TV3. Programa “Qui els va parir”: Capítol: Ser pares

Pàgines web:

Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya. Atenció precoç
Curs per educadores d’escola bressol. Senyals d’alarma. Generalitat de Catalunya.