Escrit per Fundació Orienta

El dol es un procés normal davant la mort.

El dol normal és el procés d’adaptació que ens permetrà tornar a recuperar l’equilibri personal i familiar.

En els nens el dol depèn del seu concepte de mort i de vida, el qual evoluciona segons l’edat i les vivències.

L’entorn familiar pot ajudar molt en aquest procés.

Abans dels 4 anys

Durant la primera infància el nen no entén el concepte de mort. La falta de l’ésser estimat es pot viure com un abandonament. Com es pot manifestar:

  • Amb un plor continuat.
  • Amb trastorn en el son i/o l’alimentació.
  • Fent conductes més infantils com tornar-se a xumar el dit.
  • Fent un joc o un llenguatge repetitiu.
  • Es mostra inhibit, passiu, absent com si no hi fos.

Dels 4 als 6 anys

Durant aquesta edat els infants s’interessen per la mort, fan preguntes i volen respostes senzilles. Pensen que la mort pot ser una cosa reversible, com el dormir, i que la mort és una cosa provisional, que no és per sempre. Com es pot manifestar:

  • Amb por a separar-se dels seus pares.
  • Amb rebequeries i explosions d’irritabilitat.
  • Amb comportament de lluita, plor i/o aïllament.
  • Amb repeticions de conductes de l’anterior etapa.
  • Amb trastorns del son, increment dels temors usuals.
  • Actuant i parlant com si la persona fos viva i pogués tornar.
  • Pot passar del plor a la rialla amb certa rapidesa, la seva aflicció és breu i recurrent.
  • Dificultats de prestar atenció, es mostra absent no vol parlar del que ha passat.

Dels 6 als 11 anys

Durant aquesta etapa els infants ja tenen coneixement del cicle vital de l’ésser viu, saben que acaba amb la mort i que és per sempre. Com es pot manifestar:

  • Amb incredulitat, commoció i/o confusió. Pot esclatar en còlera i sentir-se traït per la persona morta.
  • Amb ràbia expressada a través de jocs violents, malsons, irritabilitat.
  • Fent rebequeries.
  • Amb por a perdre un altre ésser pròxim.
  • Amb conductes més infantils de les que li són pròpies per edat…
  • Poden sentir-se culpables per coses que han dit o fet amb la persona que ha mort.
  • Tristesa expressada en forma d’insomni, pèrdua de la gana, pors, falta d’interessos, enyorança per la persona perduda…
  • Incapacitat per concentrar-se en l’escola, baix rendiment escolar.
  • Conductes oposicionistes.

Suggeriments per ajudar els infants

  • Acompanyar l’infant en el procés explicant-li la realitat de la mort fins on ell pugui entendre, amb paraules senzilles i trobant els moments adequats.
  • Pels més grans pot ser útil explicar els moments de la vida on la mort estigui present (exemples d’animals, plantes) per mostrar que la mort és un fet natural i que succeeix a tots els éssers vius.
  • És bo que se’ls doni la possibilitat d’escollir si volen o no volen assistir i participar en els actes funeraris, sempre acompanyats d’un adult, i amb les explicacions suficients.
  • Si no desitgen participar-hi els podem oferir altres possibilitats com dibuixar, escriure una carta que els ajudi a acomiadar-se de la persona que ha mort.
  • La família ha d’acceptar l’expressió de sentiments de tristesa per poder viure de forma adequada el dol.
  • És important que la família pugui abraçar l’infant, escoltar-lo, plorar amb ell i explicar-li que encara que l’adult també estigui trist ens seguirem ocupant d’ell.
  • És bo que tan aviat com ens sigui possible puguem recuperar el ritme quotidià i garantir-li la màxima estabilitat amb els menys canvis possibles.
A partir dels 12 anys

La mort intensifica la pressió que com a adolescents senten per afrontar el futur i incrementa el seu estat emocional agitat. La mort els fa prendre consciència de la seva pròpia mortalitat. Com es pot manifestar:

  • Amb un increment del seu malestar físic, com abdominàlgies, migranyes.
  • Amb un augment del seu malestar psicològic.

Suggeriments per ajudar els adolescents

  • Donar-los una informació clara i adequada sobre la situació.
  • Permetre i respectar l’expressió o no de sentiments.
  • Potenciar la seva participació en tots els actes.
  • Mostrar-se propers i disponibles per a quan necessitin l’adult, garantir l’atenció i l’afecte.
  • Mantenir les rutines i les normes per què no sentin que el seu món es desorganitza i contribuir a la seva estabilitat.
  • No demanar-los responsabilitats que no els pertoquen per edat, ni responsabilitats que tenia la persona que ha mort. Per exemple fer de mare o pare de germans petits.
  • És important reafirmar la personalitat de l’adolescent valorant els seus gustos, inquietuds i preferències i diferenciar-los de la persona que ha mort.
  • En general es bo respectar el procés de dol del nen i autoritzar les seves expressions, manifestant que el què li passa és normal, i relacionant-li la manera amb que es manifesta amb la pèrdua de l’ésser estimat.

Infants amb dificultats greus

Els infants amb disminució o trastorn mental greu encara que semblin absents o que no participin en excés, també pateixen i necessiten de la comprensió dels adults.

Suggeriments per ajudar els infants amb dificultats greus

  • S’ha de parlar amb ells de manera informal amb explicacions indirectes que siguin clarificadores amb un llenguatge que puguin entendre.
  • Cal comunicar-los els propis sentiments, deixar-los que participin, si és possible, en els actes i recordar tots els moments bons viscuts amb la persona morta; això acostuma a ajudar-los a entendre millor la situació.

Com i quan demanar ajuda

Si diverses de les manifestacions normals per la pèrdua d’un ésser estimat s’allarguen molts mesos i li impedeixen fer una vida normal, s’haurà de demanar ajuda professional.

Contes per treballar el dol amb els nens

Recull de contes per treballar el dol amb els nens

  • Caracoles, pendientes y mariposas – Alvarez, A. Madrid. Ed. Edelvives, 2002
  • Te echo de menos – Paul Verrept. Barcelona. Ed. Juventud, 2000
  • S’ha mort l’avi – Diminique de Saint Mars. Bloch S. Barcelona. Ed. Galera, 1998
  • Així era l’avi – Prats, Joan de Déu-Roldán, Gustavo. Parramón Ediciones, 2003
  • ¡Mama! – Zubeldia, Iñaki. Edebé, 2006
  • L’estrella de la Laura – Baumgart, Klaus. Ed. Beascoa, 2005