Escrit per Lluïsa Maria Gonzàlez (Psicòloga)
La gelosia té a veure amb la creença que ja no so correspostos emocionalment per les persones que volem, en la intensitat i freqüència que desitgem o necessitem.
L’arribada d’un germà petit amb porta molts canvis familiars i el primogènit pot sentir que ja no se li dóna la mateixa atenció que tenia, ja que ara ha de compartir els pares.
Com preparar al fill davant l’arribada d’un germà?
El primer que hem de fer és anticipar-ho amb paraules. Explicar al fill d’una manera clara i ferma l’arribada del nadó. Després hem de parlar dels canvis que es produiran. Aquests canvis comencen abans de l’arribada del nadó, ja que els pares estan bolcats en l’arribada del nou fill. Ja des d’aquest moment s’ha de tenir en compte el que pot sentir el fill gran, i cal fer-lo participar donant-li cert protagonisme:
- Podeu veure fotos de quan ell mateix era nadó.
- Visitar famílies amb nadons petits.
- Que pugui acompanyar la mare al metge, i escoltar el batec del cor.
- Parlar de possibles noms per al nadó.
- Col·laborar en comprar i situar a la casa coses necessàries.
Els dies abans del naixement
Quan s’apropa el naixement hem de tenir en compte altres aspectes. Si el nen està en l’edat d’afrontar algun assoliment evolutiu, com l’inici de l’escola, el control de pipi, o passar del bressol al llit, ho hem de fer amb suficient antelació abans del naixement, o bé ajornar per quan el recentment nascut porti un temps a casa. El gran canvi que suposa l’arribada d’un germà pot dificultar l’adquisició de metes evolutives quan coincideixen amb el temps. Es recomana:
- Mantenir les rutines del fill gran el més estables possibles.
- Guardar moments per estar amb el fill gran tot sol.
- No ser estrictes davant comportaments més infantils.
- Valorar els seus interessos i escoltar-lo atentament.
- Tolerar els canvis en el nen, que pot mostrar-se afectuós però també hostil.
- És important transmetre-li que seguirà tenint el seu lloc en la família, un lloc diferenciat de germà gran.
En el naixement
Se li ha d’explicar amb qui es quedarà quan la mare estigui a la clínica. Quant de temps pot estar la mare fora, si estarà més temps amb els avis o amb familiars propers i tot el que pot passar aquests dies. És aconsellable que el germà gran pugui visitar a la mare i el nadó a l’hospital i, en la mesura que es pugui, que no coincideixi amb altres visites. Així reforçarem la idea d’un moment de família. Podem pensar en algunes fases per les que poden passar els nens: Reclamar atenció, Rebel·lia i Adaptació a la nova situació. En aquestes fases poden aparèixer alguns símptomes regressius:
- Oblidar d’anar al vàter o tornar-se a fer pipí al llit.
- Alteració de l’alimentació (menjar menys o menjar massa).
- Cercar de nou el xumet.
- Atacs de rebel·lia davant petites frustracions.
- Alteració del son o demanar dormir amb els pares.
- Pors, que podem entendre com una forma de buscar espai i temps amb els pares.
Per al fill, és la primera experiència de ser el germà gran del nadó. No sap què passarà i per això hem li hem d’explicar i ajudar a que ho entengui. El nadó treu l’atenció de la mare, que ha de tenir cura del petit i no té tant de temps per al gran.
Canvis de comportament
El nen pot mostrar comportaments infantils amb la idea de ser més petit perquè el cuidin més. Potser s’enfadi i tingui rebequeries perquè els pares s’ocupen del germanet i no d’ell. La dedicació que requereix el nadó és important i els pares poden estar més nerviosos. El fill gran no només nota l’arribada del nadó, a més capta que els pares es mostren diferents amb ell. És normal que als pares els resulti difícil la necessitat d’ajustar-se a un nou fill i fer-lo compatible amb el fill gran. A vegades necessitarien que el germà gran fos més gran i no ho és. En aquest sentit, hem d’estar alerta de no demanar conductes més adultes als germans grans del que seria adequat. Si els pares toleren que ells també estan més inquiets el nen també tendirà cap a la normalitat. Però si s’espanten per algunes dificultats es poden produir o instaurar alteracions en el fill gran o en les seves relacions.
Acceptar els sentiments del germà gran
És possible que en certs moments ignori totalment el nadó. Li hem de donar temps i tolerar aquests sentiments negatius cap a nosaltres o cap al nadó. És bo animar els germans a exterioritzar qualsevol sentiment de ràbia o de frustració. Si no és capaç de fer-ho verbalment potser ho faci amb el seu comportament. En aquestes ocasions, no cal deixar de posar límits, però hem d’intentar comprendre la situació. Encara que la gelosia i la seva expressió poden dependre de com s’ajuda als fills, també hi ha un factor de temperament que farà que cada nen visqui i s’adapti de forma diferent a la situació. Això implica que hi haurà nens que necessitaran poca ajuda, mentre que per altres un nou germà pot ser difícil de tolerar, tot i que ell mateix ho hagués demanat. En el cas que les dificultats persisteixin en el temps, es recomana consultar amb el pediatre, que pot valorar l’atenció professional.
A la pràctica
|
Preguntes amb respostaQuè cal fer quan el germà gran es torna a orinar sobre? Si li passa de dia l’hem d’acompanyar al vàter i estar més atents que abans que ell podia fer-ho sol. Si passa de nit no hem de posar el bolquer de nou, sinó recordar-li que ha d’anar al lavabo abans de dormir i, si cal, despertar-lo a mitja nit perquè hi vagi. Aquesta conducta ens indica que està reclamant més atenció, ja que pot sentir que el nadó ho ocupa tot o gairebé tot. Què he de fer quan el germà gran diu a la mare: “torna el nadó”? No ens hem d’angoixar. Cal entendre que el nen necessita un temps per adaptar-se als diferents canvis que s’han produït en la família. És normal que el germà gran pugui sentir ràbia o gelosia i això no implica que no vulgui al germà. |
Cas Clínic
La Marta és una nena de 5 anys que té un germà petit de 8 mesos. Els pares consulten perquè des de fa uns mesos la Marta vol tornar a dormir al llit dels pares. I tot i que l’alliten al seu llit, a mitja nit es desperta i es posa al llit dels pares. I l’argument que dóna és que “el meu germà dorm amb els meus papes”.
Al preguntar pels diferents aspectes del funcionament familiar els pares expliquen que el bressol del nadó està a la seva habitació. Així doncs, sembla lògica la reclamació de la Marta: Si el petit dorm a amb els pares, per què no dormir-hi ella? Com veiem, la Marta percep que el nadó reclama molta atenció i té molt espai.
Els pares de la Marta expliquen que a casa encara tenen una habitació més. Així doncs, s’acorda que el nadó ocuparà aquesta habitació amb el seu bressol. Aquesta solució agrada a la Marta, que ajuda en la decoració de l’habitació del seu germà petit. Tot i això, insisteix a dormir al llit dels pares. En aquest cas la consigna és clara: si la Marta es desperta a mitja nit se li fa companyia, però sense ficar-se al seu llit ni permetre-li que s’instal·li al llit dels pares. Cada fill té el seu lloc. A canvi, els pares es comprometen a llegir-li un conte cada nit abans d’anar a dormir perquè s’adormi amb tranquil·litat.
Poc a poc la Marta ha pogut entendre que el seu germà petit no li ha pres els pares. Cadascú té la seva habitació i té el lloc que li correspon.
Referències Bibliogràfiques
Llibres especialitzats:
Spock, Benjamin. “Tu Hijo” (1963). Editorial Daimon.
Ajuriaguerra, Jean. “Manual de psiquiatría infantil”. (2002). Ed. Masson.
Literatura:
Delibes, Miguel. “El príncipe destronado” (2007). Editorial Espasa Calpe.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
