Escrit per Dolors Casanovas (Psiquiatre)
Els amics i amigues dels nostres fills els serveixen per establir vincles més enllà de l’àmbit familiar i els permeten identificar-se amb un grup d’iguals que estan experimentant vivències similars.
A vegades ens preguntem si aquest grup ajuda al nostre fill a fer-se gran i a ser millor persona, o bé, li dóna models d’identificació inapropiats.
En el pitjor dels casos, el nostre fill es pot rodejar d’amistats poc sanes que el manipulen, l’humilien o l’indueixen a conductes antisocials o autodestructives, com poden ser el consum d’alcohol, drogues, o fent petits actes de delinqüència.
Què implica fer-se gran?
En el procés maduratiu dels nostres fills arriba un moment en què es dóna un cert distanciament en les nostres vides, si més no, així ho sentim, els nens i nenes deixen de necessitar-nos gairebé per tot i nosaltres deixem de ser els models i referències obligades. Ells han d’acabar de construir la seva personalitat i definir la seva identitat, i això ho han de fer en gran mesura pel seu compte. En aquest viatge tindrà una importància cabdal el grup d’amics, els quals passen a constituir-se en companys de ruta. Els nois i noies han de posar-se a prova, han d’experimentar els seus desitjos i conèixer els seus límits, la qual cosa comporta un risc i l’oportunitat de créixer i enfortir la seva personalitat.
Saber quan les coses van malament
El procés maduratiu presenta alts i baixos, i no sempre es compleix la fórmula de si el meu fill està mentalment sa i no ha tingut problemes a la infantesa tindrà amics i amigues sans a l’adolescència, poden haver-hi sorpreses, alguna cosa s’espatlla o no va percebre’s amb anterioritat. En aquests casos els pares no hem de culpabilitzar-nos ni intentar buscar allò en què vam fallar, hem de seguir endavant i intentar ajudar-los de la millor manera possible. En altres casos no hi ha sorpreses; una família desestructurada, una infància viscuda traumàticament, una educació aberrant o inexistent, un trastorn infantil de difícil tractament i altres circumstàncies del passat el portaran amb facilitat al jove a la recerca de relacions poc saludables.
La pressió del grup
És indiscutible la pressió de grup a la qual estan sotmesos els nostres fills i filles; es necessita molta força de voluntat, habilitats socials i seguretat personal per dir “no” quan cal, per no veure’s implicat en situacions i actuacions de les quals després costa tornar enrere. I no és aquesta l’única pressió que suporten els nostres fills: les noves tendències socials, la incertesa de futur i la crisi de valors no ajuden gaire a que els nostres fills i filles trobin amistats sanes en la seva trajectòria vital.
Què hi podem fer els pares?
No tallem les vies de comunicació, fem-los participar en les nostres activitats i decisions, respectem el seu silenci i la seva intimitat, valorem els seus èxits, interessem-nos pels seus projectes, escoltem les seves opinions i crítiques, censurem les seves conductes negatives no a ells mateixos. No desqualifiquem als seus amics, intentem conèixer-los i si és possible, també als seus pares, fem-los entendre que seguirem al seu costat quan ens necessitin, sapiguem demanar perdó quan cal, i sobretot, siguem el model de conducta que romandrà al seu interior fins que el recuperi per a reorientar la seva vida. Amb tot això no volem dir que haguem de ser pares perfectes i exemplars, tots ens equivoquem i hi ha circumstàncies a la vida que no podem controlar, tan sols hem d’intentar conèixer-los, estimar-los i mantenir-nos al seu costat, tot esperant que el destí els hi sigui favorable.
Quan cal demanar ajuda?
Si malgrat intentar comunicar-nos amb ells i entendre les seves pors i preocupacions, persisteixen les senyals d’alerta: s’aïllen o es tornen irritables o violents, s’absenten sovint de casa o escola, baixa molt el seu rendiment escolar, es mostren molt passius i cansats o massa actius i excitats, el seu estat d’ànim canvia radicalment, i sospitem que les seves amistats l’estan influint negativament, aleshores caldrà consultar amb un especialista en salut mental infantil o juvenil.
A la pràctica
|
Preguntes amb respostaQuè podem observar quan el nostre fill es relaciona amb males companyies? Els signes no sempre són evidents però sovint la seva actitud canvia de forma dràstica, ens evita i sempre vol estar amb els amics, i apareixen comportaments inadequats. Què fem si no ens agraden els seus amics? En primer lloc cal assegurar-se que són mals amics i no una impressió relacionada amb les nostres pors. Convé conèixer-los i observar la relació que tenen amb el nostre fill. Com podem saber que el nostre fill es droga amb els amics? Els signes físics acostumen a ser bastant evidents i, a més, apareixen canvis sobtats en el seu estat d’ànim, els seus hàbits i conductes, a vegades de caire preocupant (robatoris, mentides, agressivitat…). Li podem prohibir relacionar-se amb algú? Només en casos extrems. La prohibició provocarà una reacció defensiva i no servirà de molt. Hem de procurar parlar amb ell, buscar-li activitats i grups alternatius i mantenir els límits normatius. Com tractem el problema de les amistats indesitjables? La millor manera és sempre mitjançant la comunicació, evitant en principi els temes conflictius i criticar directament als amics o amigues, hem d’aconseguir que reflexioni sobre que li estan aportant aquestes amistats i pugui prendre la decisió per ell mateix. |
Cas clínic
El Raúl és un adolescent de 16 anys, inquiet, amb certs problemes de conducta i un considerable fracàs escolar. Sempre busca anar al carrer, però els seus pares no saben on va ni amb qui es relaciona. Té un germà més gran amb una trajectòria més normalitzada. Posteriorment s’esbrina que el Raúl s’ha vinculat amb una banda llatina.
S’inicia un treball terapèutic orientat a reforçar la seva autoestima i a cercar activitats alternatives que el facin sentir més competent, tot implicant als pares en el procés, promovent més interès i demostracions d’afecte cap al menor, sense deixar de banda cert control sobre el mateix. Els resultats són prou satisfactoris.
Referències Bibliogràfiques
Llibres:
Funes Artiaga, J. “9 ideas clave. Educar en la adolescencia”. Barcelona, Editorial Graó, 2010.
Macia Anton, D. “Un adolescente en mi vida: manual práctico para la educación de los hijos”. Madrid, Ed. Pirámide, 2002.
Enllaços d’interès:
Pel·lícules:
“Diario de un rebelde” (1995). Fitxa de la pel·lícula.
“Eres mi héroe” (2003). Fitxa de la pel·lícula.
“El diaro de Greg” (2010). Fitxa de la pel·lícula.
“A los 13” (2003). Fitxa de la pel·ícula.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
