Escrit per Fundació Orienta

El moviment organitza i afavoreix el creixement a nivell emocional, biològic, social, motriu…

A través del moviment s’expressen les capacitats, les emocions, la comunicació i la relació amb els altres.

Cada moment evolutiu prepara per a l’etapa següent i és important poder oferir un entorn estimulador i facilitador del creixement.

Ara bé, el moviment excessiu també pot amagar problemes i tensions.

 

Repassem alguns aspectes que poden ajudar a comprendre la conducta del nen en cada etapa evolutiva:

Als 0-2 anys

  • Em fa mal alguna cosa o tinc malestar i necessito expressar-ho: ploro, crido…
  • Faig sorolls amb la veu, estic aprenent a comunicar-me.
  • Necessito descarregar tensions donant cops de peu…
  • Em tranquil·litza que m’agafin, m’acaronin, em mirin i em parlin. Aleshores començo a somriure perquè em sento escoltat.
  • Exploro i descobreixo el meu cos i el món, em llepo els punys i tot allò que em ve a les mans.
  • Estic inquiet amb un estrany o amb algú que conec poc.
  • Poso en marxa els reflexos i les meves capacitats.
  • Dono voltes, m’assec, gatejo, avanço agafant-me al que trobo, començo a córrer… I així enforteixo els músculs, mantinc l’equilibri, amplio la meva visió…
  • Exploro el territori a través del moviment.

Als 2-5 anys

  • Si no em fas cas, em moc, vull cridar l’atenció.
  • Veig tantes joguines que m’agrada tocar-les totes i canvio molt d’activitat.
  • Si no faig el que jo vull, protesto e intento aconseguir-ho saltant, corrent, cridant…
  • No paro de moure’m per tal que m’aturin.
  • Imito els grans per identificar-m’hi.
  • Treballo la meva coordinació aprenent a anar amb bici, patinant, saltant obstacles, etc.
  • Ho toco tot, ho desendreço tot per expressar la meva personalitat.
  • Els canvis m’alteren.
  • Em barallo amb els companys, estic aprenent a compartir les meves coses.
  • Em poso en contra dels pares per afirmar-me.
  • Vull fer les coses sol i protesto quan no em deixen.

Als 6-9 anys

  • Salto, corro, jugo a pilota… M’estic divertint, m’estic provant, miro els altres i em comparo amb ells.
  • Vull guanyar sempre, ser el fort, tenir la raó, manar…
  • Necessito fer ús de la meva imaginació i creativitat i per això necessito moure’m.
  • Estic aprenent a explorar i descobrir els límits.
  • Amb el moviment em faig present en el grup, faig el pallasso.
  • Puc ser hàbil amb el que faig i necessito que m’ho reforcin.
  • Estic aprenent a controlar els temps de les meves coses (TV, jocs, deures…).
  • Necessito expressar la meva ràbia, frustracions, estrès…
  • Encara no arreglo les coses parlant o pensant.
  • I sovint a través del moviment, m’allibero de les tensions i angoixes.

Als 10-12 anys

  • El meu cos està canviant i això em preocupa. Les meves emocions varien, són inestables.
  • A vegades m’irrito, passo de l’avorriment a l’excitació.
  • Necessito moure’m quan no entenc el que em passa.
  • M’agrada passar més temps amb els amics i no tant amb els pares. Amb els pares, sovint m’avorreixo i això es motiu de discussió amb ells.
  • M’estimo els pares però em costa expressar els sentiments. A vegades fins i tot, demanar-los ajuda.
  • Em fa vergonya i a vegades, rebutjo el contacte físic amb ells.
  • Reclamo intimitat i els secrets són importants per a mi.
  • Demano més llibertat per poder fer més coses i demostrar-me que “ja sóc gran”, que sóc capaç.
  • Començo a interessar-me per la sexualitat.

Als 13-17 anys

  • Faig coses que no havia fet mai i així puc saber què m’agrada i què no. Inclús a vegades faig coses que no em tocaria fer per edat.
  • A vegades faig coses sense pensar i les penso després.
  • Vull les coses, ja!, immediatament.
  • No paro de parlar amb els companys a classe.
  • Les frustracions em posen nerviós i em moc més.
  • Vull conèixer coses noves.
  • Faig diverses coses alhora (xatejo amb diverses persones alhora, escolto música, baixo pel·lícules, utilitzo el Whatsapp…).
  • M’agraden les activitats arriscades i que siguin estimulants.
  • Vull ser original i únic.
  • Faig coses per agradar als meus amics.
Quan ens hem de preocupar?

  • Quan el moviment és excessivament intens.
  • Quan dura molt en el temps.
  • Quan es dóna a tot arreu (casa, escola, relacions socials…).
  • Quan no permet un bon desenvolupament i interfereix en la vida diària.
  • Quan les conductes no corresponen a l’etapa evolutiva.

Davant d’algun d’aquests símptomes és important poder consultar els professionals que atenen el nen, ja sigui el pediatre, la infermera, els mestres o el psicòleg.