Escrit per Noelia Reyes (Psicòloga)
Són moltes les consultes que rebem dels pares sobre aquest tema, les dificultats dels nens/es en el dormir són freqüents i preocupa als pares; aprendre a dormir sol és una fita en el desenvolupament i l’aprenentatge de tot infant.
Des del punt de vista psicològic aprendre a dormir sol està relacionat amb el desenvolupament del que s’anomena procés de separació/individualització: l’infant es pot anar separant i diferenciant de la mare, el pare i els altres i així va constituint-se com a individu amb una identitat pròpia.
Les pors són habituals
Les pors infantils durant la nit són un fet molt comú, però que amoïnen els pares i que, sovint acaben amb els fills dormint en el seu llit. Saber acompanyar i tranquil·litzar el nen/a fins que s’adormi, explicar-li que no hi ha motius per tenir por, ajudarà a que aquest superi, a poc a poc, una etapa més del seu creixement com a persona. Aprendre a dormir sol requereix temps i unes condicions adequades; quan es tracta d’un nadó, va bé que els pares li cantin i el bressolin; més endavant li poden explicar contes o fer-li companyia abans d’anar a dormir, poc a poc aquesta funció que inicialment fan els pares es pot anar interioritzant i el fill la podrà fer seva. Alguns nens/es n’aprenen fàcilment i d’altres els costa més; alhora, també hi ha famílies que tenen més o menys dificultat per educar-los en aquest sentit.
Dormir al llit dels pares
Que un nen dormi en el llit dels pares de forma habitual acostuma a ser un indicador d’alguna dificultats: sent malestar, neguit, por, ansietat i utilitza el llit dels pares com a solució ràpida. O pot ser, també, un nen controlador, que no deixa que els pares tinguin la seva intimitat perquè intenta fer front a la gelosia que la relació entre els pares li desperta interposant-se físicament entre ells. Altres vegades, aquesta conducta pot ser estimulada inconscientment pels mateixos pares. En el cas de pares separats, l’infant pot ser usat per minvar la solitud i ocupar el lloc del progenitor absent. Això posa al fill en una situació on se li transmet la responsabilitat d’acompanyar a l’adult referent per una banda i la idea de no tenir confiança en les seves capacitats per dormir sol, per l’altre. En una parella amb conflictes, pot ser utilitzat com a escut que impedeix una relació íntima de parella. El lloc que cadascú ocupa en el moment de dormir, pot vincular-se al lloc que s’ocupa en la família. Si donem entrada de forma habitual als nens en els espais d’adults, dormint amb ells, per exemple, no els ajudem a diferenciar els diferents rols que ocupen en la família. En qualsevol cas, posar el nen al llit dels pares el tranquil·litza, però no ajuda a resoldre el conflicte, que a la llarga pot desencadenar trastorns del son i dificultats en el desenvolupament.
La decisió de quan s’ha de treure el bebè de l’habitació dels pares correspon a la família, aquests prendran la decisió que més s’adapti a les seves necessitats, costums e idees.
A la pràctica
|
Preguntes amb respostaPodem deixar una llum encesa? No és recomanable donat el nen/a s’acostuma a dormir amb la llum encesa i pot espantar-se quan en despertar-se està a les fosques El meu fill pot dormir a la nostra habitació però en llit separats? No perquè continua sent un espai dels pares i no s’afavoreix el procés de separació e individuació. Puc ficar-me al seu llit fins que s’adormi? Inicialment pot fer que el nen dormi però en el moment de marxar del llit es pot despertar i per tant les dificultats es mantindran. Pot dormir al meu llit o al sofà i després portar-lo al seu llit? En aquesta situació el nen segueix sense dormir sol donat que sols ho pot fer adormit, quan no s’adona que està sol. Quan es desperti es pot espantar de nou de veure’s sol. Què faig si ve al nostre llit a mitja nit? Hem de tornar-lo al seu llit i acompanyar-lo una estona per tranquil·litzar-lo. Ens hem de mantenir en la mateixa rutina que al inici de la nit. |
Cas clínic
La Raquel és una nena de 8 anys que des de petita té problemes per dormir. Els pares, preocupats perquè la Raquel no podia dormir, van comentar-ho al pediatre i aquest els va enviar al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil. Quan arriben a la consulta, el primer que expliquen els pares és que troben que la Raquel sol estar de mal humor amb ells. Diuen: “mai està contenta, però només li passa amb nosaltres. Amb la resta de la gent no, ni amb els companys de classe, ni amb els professors. Ens diuen que és una nena encantadora!”.
Quan els preguntem que ens expliquin més coses de la Raquel, els pares recorden que era una nena molt desitjada i que va arribar després de diversos avortaments i tractaments de fecundació. La mare diu que durant tot l’embaràs va tenir molta por de perdre-la, que sempre van estar en tensió. També expliquen que la Raquel va dormir en un bressol a l’habitació dels pares fins els tres anys. I que al canviar-la d’habitació al principi va dormir bé però després va començar a anar al llit dels pares. Fins i tot la mare havia hagut de dormir al sofà perquè la nena “la feia fora del llit”. Arribats a aquest punt, vam fer veure als pares que des de sempre havien tingut una actitud de sobreprotecció de la Raquel, i que havien de permetre que es fes gran, com qualsevol altre nena de la seva edat. Poc a poc, els pares van anar veient que la Raquel va canviar molt ràpid: ara sempre dorm a la seva habitació i es mostra més satisfeta amb els seus pares.
Referències Bibliogràfiques
Llibres que ens parlen d’ajudar a dormir els fills:
Jové,R. (2006) Dormir sin lágrimas. Madrid: La esfera de los libros.S.L.
Balmes, S.; Lyona. (2011) Jo mataré monstres per tu. Barcelona: Principal de llibres.
Pàgines web:
Palau, M. (s/f) Tinc por, puc dormir al vostre llit?
Romagosa, A. (s/F) El meu fill de 4 anys s’ha acostumat a dormir amb nosaltres: és bo que li ho deixem fer?
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
