Com explicar als fills que els pares es volen separar?

El què s’expliqui als fills de la separació dels pares els ajudarà a preparar-se per adaptar-se als molts canvis d’aquesta nova etapa de la vida familiar i els pares han de tenir present que les emocions que ells manifestin quan els ho expliquin determinarà, en gran part, la reacció dels nens davant d’aquesta notícia.

Tot i que, sovint, es difícil planificar la separació dels pares per minimitzar l’impacte sobre els nens, és important estar segurs de la decisió abans de parlar-ne amb els fills. Els nens han de saber que els pares s’ho han pensat abans de prendre una decisió tant important. Un cop presa la decisió, cal parlar-ne abans de que es faci efectiva, però sense que es demori en el temps.

Ajudar a entendre quines implicacions tindrà

Respecte el motiu de la separació, l’explicació ha de ser general i amb paraules senzilles, explicant que entre ells les coses no van bé, i que a partir d’ara viuran separats. S’ha d’evitar crear una imatge negativa de l’altre progenitor. És possible que els nens petits no ho entenguin al principi però amb el temps ho entendran i caldrà anar-ho parlant a mida que preguntin. Depenent de la seva edat interpretaran el significat de la separació de diferent manera degut a les diferencies en la seva maduresa cognitiva.

Cal explicar-los els aspectes rellevants que comporta la ruptura com la absència d’un dels pares, la continuïtat de la relació amb ell i altres canvis relacionats amb la vida quotidiana. Aquests temes s’han d’acordar  prèviament entre els pares i no fer escollir als nens, ja que això els posa en un conflicte de lleialtats que només els farà patir. És important, en lo possible, evitar pèrdues i canvis afegits a la separació: canvis d’escola, de casa, de poble, familiars, amics, activitats, etc.

Quines reaccions poden tenir els fills al rebre la notícia?

És molt habitual que els fills tinguin por davant d’una situació desconeguda. En aquest cas, solen despertar por a ser abandonats, a perdre la protecció dels pares i per això els pot costar separar-se d’ells. Tristesa expressada amb plors, irritabilitat, enuig es mostren en les actituds d’oposició. Els més petits, fins i tot, poden tenir retrocessos evolutius que podem notar en el llenguatge, que es tornin a fer pipí, problemes al anar a dormir… És molt habitual que els fills puguin pensar que són els culpables d’aquesta situació i és important que els fem saber que la separació no és culpa seva. Els més grans poden tenir problemes a l’escola, a l’hora de menjar (per excés o per falta) i dormir.

Què poden fer els pares per ajudar als fills?

El més important es respectar les diferents reaccions i donar-los un espai per parlar-ne. Parlar de les pors i preguntar, interessar-se per quines són i tranquil·litzar-los serà el millor bàlsam. D’aquesta manera aprendrem a reconèixer els sentiments que tenen els fills, i si la situació ho permet compartir els sentiments propis dels pares davant de la separació, però sempre de forma raonada, positiva, evitant culpabilitzar l’altre. Els pares han de estar disposats a respondre les preguntes que els seus fills els hi puguin fer sobre el tema però els detalls concrets del motiu de la separació han de quedar entre els pares. Si notem que el nen se sent culpable, cal assegurar tantes vegades com faci falta que no tenen cap culpa d’aquesta situació. Cal destacar, també, la importància de les persones properes als nens (família, mestres) estiguin informades de la decisió de la separació per tal de que puguin respondre a les preguntes que els hi puguin fer. En el cas de que les dificultats persisteixin en el temps es recomana consultar amb el pediatra perquè valori si cal atenció professional.