Identitat 2.0

Identitat 2.0 o ”l’altre jo” és la imatge que volem projectar de nosaltres mateixos a través dels suports digitals –es correspongui amb la realitat o no– i com ens veuen els altres. La identitat digital depèn d’allò que els altres publiquen sobre nosaltres i també d’allò que nosaltres decidim publicar.

“Estic bé a casa, amb l’ordinador, deixeu-me tranquil, no vull sortir…”

La “generació net” o nadius digitals són els/les joves anomenats “ten digitals” (adolescents de 12 a 19 anys), es troben molt bé a casa, passen força temps en solitari i davant la màquina en detriment del temps compartit amb la família o amics. La seva forma de fer afecta directament la manera com es relacionen amb el grup d’iguals i amb altres persones i institucions, amb l’eina tecnològica com a mitjà privilegiat d’aquesta socialització. Apareixen valors com l’amistat, el sentiment de pertinença, el compromís amb l’altre i amb la col·lectivitat, i contra valors com la falta de respecte, l’assetjament escolar, el conformisme i la intolerància. L’eina tecnològica juga un paper protagonista en aquesta socialització. En aquest nivell trobem uns contra valors com la pressió del grup, la falta de respecte, el bullying o assetjament escolar, el conformisme i la intolerància i, per altra banda uns valors com l’amistat, el sentiment de pertinença, el compromís amb l’altre i amb la societat. Generen situacions que poden sobrepassar els coneixements i capacitats de reacció dels menors afectats, col·locant-los en una posició de indefensió i vulnerabilitat.

Característiques dels menors assetjadors:

• Necessitat de dominar els altres.
• Baix rendiment acadèmic.
• Impulsivitat i baixa tolerància a la frustració.
• Oposició davant les normes i tensió amb el tracte amb els adults.
• Tendència a l’ús de la violència.
• Poca empatia envers les víctimes de les agressions i opinió relativament positiva de si mateix.
• Les relacions amb els adults solen donar-se de manera agressiva.
• Protagonitzen tant agressions deliberades per aconseguir els seus objectius com reactives o defensives davant el que viuen com una provocació.

Característiques dels menors assetjats. Podem diferenciar:

• Els que mantenen una actitud passiva o de sotmetiment, sense respondre als atacs o els insults.
• Els que poden tenir una actitud provocadora i els que poden oscil·lar entre ser víctimes i ser assetjadors.

Els espectadors de tot plegat

Ens referim al grup de menors que participen de les intimidacions però que no prenen la iniciativa. Els podem considerar agressors passius o seguidors. Representen els espectadors o observadors de tot plegat. És complex saber quin és el paper que juguen i els seus efectes, atès que és molt difícil determinar el nombre d’espectadors d’una imatge, un text o un vídeo penjat a la xarxa.

Autoestima, depressió, indefensió, aparença trista, mal humor i/o idees suïcides. Expressa disgust, por, solitud, frustració, estrès, irritabilitat, somatitzacions, trastorns en el son i/o alts nivells d’estrès permanent. Alhora, evita l’escola i presenta dificultats en concentrar-se, experimenta una davallada en el seu rendiment acadèmic i perd també interès per les activitats socials i amb tendència al distanciament i aïllament.

Tipus i formes del ciberassetjament

Rovocació incendiària o flaming: Intercanvi d’insults breus amb un llenguatge vulgar i agressiu.

Fustigament o harassment: Enviament d’imatges o vídeos denigrants, seguiment mitjançant programari espia, trameses de virus informàtics, humiliació mitjançant videojocs.

Denigració o denigration: Distribució d’informació d’un altre en un to despectiu i fals mitjançant un anunci en una web, enviament de correus electrònics o missatgeria instantània o lliurament de fotografies alterades digitalment d’una persona.

Suplantació de la personalitat o impersonation: Entrada en un compte de correu electrònic o xarxa social d’una altra persona per enviar o publicar material comprometedor sobre ella, manipulant i usurpant la seva identitat.

Difamació i joc brut o outing and trickey (Sortida i engany): Violació de la intimitat o joc brut enganyant-lo per tal que comparteixi i transmeti secrets o informació confidencial sobre un altre, amb la qual cosa es promouen rumors difamatoris. En aquest apartat inclouríem el sexting, per exemple, on la informació personal d’un mateix és difosa a altres persones.

Exclusió social (exclussion) i ostracisme: Amb la privació a la víctima d’accés a xats o xarxes socials. Les persones que han estat marginades d’aquesta manera poden afegir-se més fàcilment a altres grups de la xarxa amb ànim de venjança.

Ciberassetjament (cyberstalking): Conducta repetida de fustigament i/o assetjament amb lliurament de missatges ofensius, grollers i insultants, ciberpersecució. Inclou amenaces de dany o intimidació que fa que la persona tingui por per la seva seguretat.