A la pràctica

• Cal constatar l’existència del trastorn per començar a acceptar i conèixer les implicacions del diagnòstic, amb l’ajuda dels especialistes, i resolent els dubtes i inquietuds que puguin plantejar-se.
• Convé partir de la convicció que, per ajudar al nen a créixer, cal fer-ho des del reconeixement de la seva individualitat i les seves potencialitats.
• La planificació d’un treball d`ajuda efectiva al seu voltant ha de comptar amb la participació de: pares, familiars, mestres, i tota la resta de professionals intervinents (per exemple de Salut Mental o Atenció Precoç).
• És recomanable informar-se sobre els serveis o associacions locals de pares de nens afectats pel mateix trastorn, així com del suport que poden oferir.

Això ha de permetre:

• Entendre les causes dels seus comportaments, i les dificultats del nen per regular l’expressió emocional i conductual.
• Interpretar adequadament els seus senyals o manifestacions d’afecte o desig, i les seves dificultats davant els canvis, les situacions socials i la consideració de la perspectiva dels altres.
• Identificar les seves competències i fortaleses i recolzar-nos en elles per ajudar-lo a construir una identitat basada en les seves qualitats positives i el seu potencial real de creixement personal i aprenentatge.
• Millorar, en definitiva, la interrelació i comunicació mútues entre el nen i les persones més significatives del seu medi familiar i social.

Preguntes amb resposta

El TEA es cura?

Les dimensions més nuclears del trastorn es mantenen durant tota la vida, però en alguns casos, depenent de les capacitats i recursos del nen,els símptomes poden evolucionar cap a formes més atenuades o menys interferidores de l’adaptació quotidiana del nen, especialment si s`ha dut a terme un treball educatiu i terapèutic continuat.

Quines són les causes?

Actualment es considera que es deu a la intervenció de diversos factors genètics i ambientals, sense que es coneguin exactament quins són i com interactuen.

Com es detecta el TEA?

És possible que alguns pares hagin intuït, al llarg del primer desenvolupament del nen, que alguna cosa “no va del tot bé”. En d`altres casos, però, el nen pot mostrar un desenvolupament aparentment normal fins que l`entrada a l`escola bressol o al parvulari, on s’evidencien els primers senyals d`alarma: poc o gens interès en els altres, dificultats per identificar situacions de perill, conductes d`aïllament o desconnexió, manca d`interès o gaudi en el joc o en activitats de grup.

Com es diagnostica el TEA?

El Trastorn de l`Espectre Autista és un diagnòstic psicològic, elaborat exclusivament a partir de l`anàlisi i valoració de la conducta i els comportaments del nen.