Escrit per José Andrés Sánchez (Psiquiatre)
El TDAH és un trastorn caracteritzat per l’excessiva activitat psicomotriu (hiperactivitat), dèficit d’atenció i impulsivitat.
Les sigles responen a T: Trastorn, D: dèficit, A: atenció i H: hiperactivitat. Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat.
És un motiu de consulta freqüent en els centres de salut mental infantil i juvenil i requereix d’una atenció especialitzada per a ser diagnosticat i tractat.
Quins són els símptomes del TDAH?
El conjunt de símptomes s’ha de presentar a la població infantil i des dels primers anys de vida. En el desenvolupament evolutiu dels nens amb aquesta dificultat apareixen comportaments més infantils i una escassa capacitat de control del seu cos i atenció. Per poder dur a terme el diagnòstic, els símptomes esmentats han de ser prou greus i generar dificultats en l’activitat social i acadèmica del nen abans dels 7 anys. Afecta les activitats de la vida diària del nen i ha de presentar-se almenys en dos ambients, per exemple, a casa i a l’escola. La presència aïllada d’hiperactivitat, dèficit d’atenció i/o impulsivitat no ens indica necessàriament el diagnòstic. Aquests símptomes són, a més, normals en algunes franges d’edat.
Per què el meu fill?
Els diferents estudis basats en l’evidència científica afirmen que la causa del TDAH és múltiple. És a dir, el motiu pel qual es presenta el TDAH en un nen no és únic sinó que es deu a la suma de diferents causes. Entre les més conegudes i estudiades estan els factors ambientals (dificultats que sorgeixen en la relació amb l’entorn), la biologia i la genètica. Tenint en compte que en cada nen la combinació d’aquests elements es presenta de forma diferent, és imprescindible una exploració detallada de cada cas. En l’avaluació s’inclou al pacient i a la família i es requeriran coordinacions amb l’escola. Atès que en l’actualitat no hi ha cap prova genètica ni biològica (analítiques, radiografies, escàner o electroencefalograma) que hagi demostrat evidència científica per al diagnòstic, aquest es realitza a través de l’observació i entrevista clínica del pacient i de les entrevistes amb l’escola i els pares.
El tractament del TDAH
Tant la detecció com el tractament ha de ser guiada per un especialista sanitari amb formació en el tema. En l’actualitat disposem de la informació necessària per realitzar un diagnòstic i tractament que pot millorar molt la qualitat de vida de les persones que pateixen TDAH i la del seu entorn. L’estrès que genera en pares i educadors, si aquests no reben un suport i una instrucció específica, pot comportar problemes importants. El tractament que rebrà el seu fill pot estar basat en psicoteràpia familiar, grupal, individual i/o farmacològica. Es valorarà la possibilitat de tractament farmacològic si els símptomes són prou invalidants. L’ús de fàrmacs sempre anirà associat a un tractament psicoterapèutic. La proposta que rebi del seu terapeuta per abordar la dificultat del seu fill tindrà en compte les causes que més predominen en el desenvolupament del trastorn en cada nen i es centrarà en abordar-los de forma personalitzada, tenint en compte les possibilitats del pacient i de la família.
Consultar a un professional
Si vostè o algú que coneix sospita que el seu fill té aquest trastorn, sol·liciti una visita amb el pediatre o metge de capçalera i expliqui-li la seva preocupació. No doni per descomptat que té aquesta malaltia perquè ho digui algú que no és especialista. I adreci’s a un professional sanitari especialista en el tema.
Preguntes amb respostaEl TDAH es pot curar o és de per vida? El TDAH és un diagnòstic catalogat com a crònic però no vol dir que sempre estigui present de la mateixa forma. Els símptomes en l’adolescència solen remetre i el pronòstic, amb tractament, és favorable. Amb el creixement augmenten els recursos personals i la capacitat d’autocontrol. Prendrà medicaments sempre? El tractament del TDAH no és exclusivament farmacològic sinó que ha de ser multidisciplinari. La necessitat de la presa de medicació ha de ser avaluada per un psiquiatra i, si es decideix iniciar-la, es revisarà periòdicament la necessitat de continuar-la. Dependrà de les necessitats del seu fill, així com dels efectes beneficiosos i adversos que en resultin. Pot el TDAH fer que el meu fill es converteixi en un delinqüent? Hi ha estudis que revelen que hi ha un major índex de nens amb trastorns de conducta associat al TDAH. Tot i així, presentar el TDAH no vol dir, de forma determinant, que hi hagi trastorns de conducta o antisocials associats en tots els casos. Els medicaments són addictius? No s’ha demostrat que l’ús de Metilfenidato o Atomoxetina sigui addictiu. Hi ha una prova alguna analítica o radiografia on es vegi que el meu fill té el TDAH? El diagnòstic d’aquest trastorn és purament clínic. És a dir, el professional diagnosticarà al seu fill a través de l’entrevista individual i/o familiar. A vegades es requereix la coordinació amb l’escola per complementar la informació. L’ús de test o qüestionaris pot ajudar a matisar millor el diagnòstic. És probable que el psiquiatre, un cop diagnosticat i decidit el tractament farmacològic com una opció terapèutica, sol·liciti alguna analítica o EKG del seu fill. Aquestes proves no són per diagnosticar el problema sinó per assegurar-nos que el tractament farmacològic no li generarà un problema al seu fill. Si a l’escola em diuen que té TDAH i el psicòleg diu que no, què he de fer? El TDAH i les dificultats que comporta (inatenció, hiperactivitat i impulsivitat) s’associen a molts altres trastorns, amb el que pot ser confós amb altres diagnòstics. Confiï en el professional de la salut mental que l’atén i, si té dubtes, comparteixi’ls amb ell. És per culpa meva? El TDAH és un trastorn que es deu a la incidència de diferents factors. Entre ells genètics, biològics (neurològics) i ambientals. La presència d’aquest diagnòstic no és responsabilitat. seva Segur que pot ajudar molt al seu fill i col·laborar amb els tractaments que li proposa el terapeuta. |
Cas clínic
El Daniel és un nen de 7 anys amb dificultats en els aprenentatges. Presenta una elevada inquietud psicomotriu i impulsivitat amb repercussió en les relacions amb els nens de la seva edat i amb els adults. Això generava que els pares no poguessin anar al parc perquè “sempre la liava”. Ho estaven passant malament perquè la professora “sempre” els deia que s’havia portat malament. Els mestres es queixaven perquè castigant no podien frenar-lo, i als pares els passava igual. El pare de Daniel va explicar que a ell de petit li passava el mateix. A més d’això, recentment la família havia canviat de domicili, cosa que feia que el Daniel estigués més esvalotat.
El Daniel i els pares van assistir a les sessions inicials on se’ls va proposar algunes pautes psicoeducatives que podia prendre sobretot assenyalar a Daniel el que feia bé no predominantment el que feia malament. A més es va promoure ajudar-lo a que expressés el seu malestar i la seva tristesa per la mudança. Amb el tractament el Daniel va millorar la seva conducta, però es van mantenir les dificultats acadèmiques per poca atenció. Aquestes han estat abordades amb un fàrmac que li permet millorar el rendiment en el procés de l’aprenentatge.
Referències Bibliogràfiques
Associacions:
Pàgina web de la FEAA “Federación de asociaciones de ayuda al Déficit de Atención e Hiperactividad”: http://www.feaadah.org
Enllaços web:
FEAA. “El niño con Trastorno por Déficit de Atención y/o hperactividad. TDAH. Guía para padres”.
Web “Familia Forum.net”. Artícle: “Hi ha cada vegada més nens hiperactius?“.
Fundació Adana: “El alumno con Tdah. Guia práctica para educadores“.
Videos:
TV3. Programa “Quèquicom” sobre el TDAH: “Nen, para quiet”
TVE. Programa “Escuela de padres” sobre el TDAH. 5/12/2009
Grupo Albor-Cohs. Vídeo-llibre: “Ruben, el niño hiperactivo“.
Pedalógica. “TDAH-Características, tratamiento y abordaje pedagógico”
Material pràctic:
Orientación Andújar: Fitxes per millorar l’atenció.
Bibliografía:
Escardibul, M., Lasa, A., López, A., Martínez, B., Miró, M.T., Montaner, A. y otros (2012). “Hiperatividades y déficit de atención. Comprendiendo el TDAH”. Barcelona: Octaedro.
Soutullo Esperón, C. Mardomingo Sanz, M.J. (2010). “Manual de Psiquiatría del Niño y del Adolescente”. Madrid: Panamericana.
Més enllaços:
Fundació Vidal i Barraquer. CSMIJ Santa Coloma de Gramenet: “TDAH“.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
