El son dels nens

Resum

Una part important del nostre temps la dediquem diàriament a dormir. El son té un efecte reparador imprescindible per a adults i nens. Parlarem de les característiques normals del son infantil i de tot allò que pot alterar-lo, tant per part del nen com del seu entorn.

Introducció

Actualment, el temps és una de les coses més valuoses en la nostra societat. Molts adults anem escassos de temps perquè tendim a voler fer massa coses, per les pressions o necessitats socials o per la nostra manera d'organitzar-nos.

Aquesta tendència a sobrecarregar el nostre temps s'està imposant progressivament també als nens, a vegades des de ben petits, i es cau en una sobrestimulació o una sobrecàrrega d'activitats que en res els beneficia, especialment quan són més petits. Això passa, bàsicament, per dos motius:

La idea que com més estimulem el nen, abans madurarà o més fàcilment aprendrà (cosa que no sempre és així, deixant de banda les implicacions emocionals que això comporta).

El temps de son necessari varia en funció de l'edat del nen i també del mateix nen, però en general tendim a escurçar cada vegada més el temps destinat perquè el nen dormi.

El son infantil

El son infantil és aquell període diürn o nocturn durant el qual els nens descansen, assimilen i organitzen allò que han vist i après, maduren física i psíquicament, i inicien la seva independència del món exterior i dels seus pares.

El son compleix una funció reparadora i reguladora de l'organisme i és essencial per al control de diversos processos corporals (energia, temperatura, canvis hormonals, etc.).

El son consta de dues fases bàsiques:

- La fase REM (son de moviments oculars ràpids). És la fase més activa del son, en la qual el cervell està més actiu. També és la més curta.

Les característiques, cicles i horaris del son del nen varien en funció de l'edat.

Durant el primer any de vida, el nen ja té una manera pròpia de dormir i de despertar-se, molt lligada als cicles de l'alimentació. En aquesta etapa, la maduració cerebral és molt important: l'estructura cerebral es va organitzant, ajudada pels estímuls que va rebent, sobretot, a través dels sentits (oïda, vista, tacte, gust i olfacte) que envien sensacions al cervell i fan que aquest vagi madurant. El nen petit evoluciona molt ràpidament, tant en els aspectes biològics com emocionals, que van sempre molt lligats

Als pares o adults de referència correspon generar l'ambient propici perquè el nen adquireixi uns hàbits de son saludables, respectant aquests ritmes propis, i mostrant-li una tranquil·litat emocional que l'ajudi a sentir-se bé. Cal dir que, quan el nen és petit, de vegades és difícil saber en cada moment què li passa o què necessita, però, tot i així, només tranquil·litzant-lo ja estem fent una part molt important del procés.

Trastorn de son

Es parla de trastorn del son quan al nen li costa conciliar-lo o bé es desperta freqüentment durant la nit. El resultat és un descans insuficient (per part del nen i normalment, també, per part dels pares).

En general, el trastorn de son s'estableix al voltant de tres elements:

La dificultat d'elaborar uns hàbits i ritmes adequats (per diferents motius).

La dificultat de separació dels pares (per immaduresa emocional, problemes de vinculació...).

Les pors infantils (que tenen en el trastorn de son una de les seves múltiples expressions, entenent per por la incertesa que genera allò nou o desconegut).

El trastorn de son sol donar-se quan es crea una situació difícil per les característiques pròpies del nen, unides a les característiques pròpies de l'entorn familiar..

El trastorn de son sol donar-se quan es crea una situació difícil per les característiques pròpies del nen, unides a les característiques pròpies de l'entorn familiar..

Característiques pròpies del nen

Són factors de risc o que veiem sovint vinculats a trastorns de son, els següents :

Inquietud, dispersió, irritabilitat.

Trastorn de conducta, hiperactivitat.

Dificultat als canvis, problemes d'adaptació, rebuig de situacions noves no previstes.

Problemes de salut, otitis, constipats (dificultats respiratòries, nas tapat, boca seca).

Nens que ronquen, apnees nocturnes, etc.

No parlem aquí d'aquelles malalties neurològiques greus i permanents, que produeixen problemes de son inherents a la seva evolució, ni tampoc de nens amb trastorns psicològics greus.

Característiques pròpies de l'entorn familiar

S'ha pogut observar en la majoria d'infants amb trastorn de son que l'organització familiar està basada més en el ritmes i necessitats de l'adult que en les del propi nen o nena:

Sobrecàrrega laboral dels pares.

Treball a torns (sobretot si afecta als dos membres de la parella, ja que és molt difícil organitzar uns horaris estables per al nen).

Pares amb poca capacitat per contactar amb les necessitats o estats emocionals del nen (per exemple: nen que no dorm, s'apliquen “mètodes” per dormir, quan en realitat té una otitis i no pot dormir pel dolor). Cal anar coneixent el fill, el seu ritme de plor, què el calma, què el posa nerviós. Això no passa per desinterès o voluntat dels pares, sinó que generalment té a veure amb una dificultat prèvia d'aquests pares, ja adults, de connectar amb ells mateixos com a persones, de reconèixer i identificar les seves pròpies emocions.

Entorn inestable o variable: canvis de domicili, incorporació de persones noves al domicili familiar (avis, amics, etc.), separació dels pares, noves parelles. Cal estar atents també a l'inici de la guarderia o escolaritat, al naixement d'un germà, etc. –situacions normals a qualsevol família, però que poden crear ansietat al nen–.

Els neuropediatres i psicòlegs infantils dels CDIAP (Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç, per a nens de 0 a 4/6 anys amb trastorns del desenvolupament o risc de presentar-lo), atenem freqüentment infants amb trastorn de son, unit a vegades a trastorn de conducta i/o hiperactivitat. En aquest cas no queda clar si això és causa o conseqüència del problema de son, però cal remarcar que en tots dos casos, generalment, sol haver-hi uns pares amb dificultats d'organització, de marcar espais i horaris i de posar límits.

També observem que en aquests centres el nivell d'assistència i compliment en les visites sol ser molt alt (es a dir, hi ha poc absentisme), però els trastorns de son i de conducta són els que presenten el grau més alt d'absentisme (segurament per aquestes dificultats organitzaves).

D'altra banda, cal dir que, de vegades, es cataloguen com a trastorn de son situacions purament evolutives o provisionals i que tenen tendència a resoldre´s espontàniament, però que es consideren un problema, bàsicament, per:

Poca tolerància dels pares (exigències laborals, falta de temps, poca ajuda de la família extensa).

Excés d'informació (llibres, mètodes, etc.). Uns pares excessivament rígids o exigents, que posin massa atenció en aquests aspectes, poden generar una situació de tensió i conflicte que acabi creant el trastorn de son.

A vegades es pretén que tot sigui “perfecte” i es pensa que si el nen no dorm “perfectament” és perquè els pares fan alguna cosa malament, sense tenir present que, sobretot el primer any de vida, el nen està adaptant els seus ritmes biològics al seu entorn i és normal que, de vegades, es desperti.

Conclusions

El son infantil té un efecte reparador imprescindible per a la maduració física i emocional del nen, per a la seva salut i per a una correcta activitat diürna.

Els trastorns de son estan infradiagnosticats, malgrat les seves importants conseqüències.

De vegades es cataloguen com a trastorns de son simples variacions evolutives, pròpies de les característiques del nen (falsos trastorns de son).

Dra. Anna Casajuana Palet

Neuropediatra del CDIAP de Martorell i Rella de Barcelona

<<Tornar al menú