BULLYING O ASSETJAMENT ESCOLAR

Bullying és una paraula anglesa que ve de bullie, maltractador. En català encara no s’ha establert un terme específic, però es pot parlar d’assetjament escolar. Es tracta d’una agressió, física o psicològica, que es dóna en el context de les aules, habitualment entre companys, però també entre alumne i professor. És a dir, és un tipus particular de violència definit pel context en què es dóna, però també per una sèrie de característiques que definim tot seguit. Hi participen: un agressor, una víctima i uns testimonis.

L’agressor té algun poder sobre l’agredit i aquest no pot escapar de la situació de violència, que és repetida i amagada o bé es produeix davant testimonis muts que no hi intervenen i que protegeixen la víctima. Habitualment l’agressor és un nen d’una classe superior, o que té més força física o moral, per exemple per ser líder. Els companys i, de vegades, els professors, encara que són testimonis de la situació, no fan res, per por, per “no ficar-se en problemes” o per motius semblants. La víctima pot ser també un professor, amenaçat, per exemple, de ser denunciat.

D’on ve aquest fenomen? Com sempre que parlem de violència les causes són variades. Volem parlar, però, del problema social que hi ha al darrere de tot tipus de violència. Vivim en un món en el qual cada vegada es donen més desigualtats. Les desigualtats fan que s’estableixin relacions de poder, en què un ha d’estar per sobre de l’altre per mantenir la seva posició superior. Això fa que aparegui la violència com una lluita pel poder.

Agressor i víctima tenen en comú una baixa autoestima i un sentiment crònic d’inseguretat, que els fa sentir indignes. La víctima ho manifesta deixant-se explotar per confirmar així el seu sentiment de poca vàlua. L’agressor, en canvi, intenta negar aquests sentiments de forma reactiva, compensatòria, mostrant-se com a superior i dominant. Molts maltractadors han estat ells mateixos víctimes.

La solució del problema de la violència, en concret a les escoles, ha de passar, abans que res, per comprendre el que passa, per no caure en el fet de pagar violència amb violència. Si pensem que la violència neix de la desigualtat, la inseguretat i de sentiments de poca vàlua personal, les intervencions aniran encaminades al restabliment de la justícia. Es tractarà, abans que res, d’aturar l’episodi de violència quan es detecti, amb les mesures de control habituals, però és més important obrir després un espai de reflexió amb les persones implicades, per separat, buscant algun tipus de reparació del mal fet, que signifiqui el restabliment de la llei. D’altra banda, és fonamental la prevenció, creant espais grupals amb alumnes, professors i pares, buscant tots plegats estratègies per pensar en la violència i en possibles solucions, en l’àmbit de l’escola però també, en general, en la societat.

Jordi Plaja Rustein

Metge psiquiatre

<<Tornar al menú