ADOLESCÈNCIA I CONFLICTE

Últimament es parla molt dintre de l’àmbit educatiu de la resolució, transformació o gestió del conflicte. Més enllà de les seves implicacions a nivell estrictament individual, moltes institucions –sanitàries, escolars, empresarials, etc.- comencen a implantar programes relacionats amb la mediació, i cada vegada es pot trobar més bibliografia especialitzada sobre el tema. Aquesta tendència es deu, bàsicament, a un canvi en la concepció del conflicte: en com l’entenem, com el gestionem i l’aprenentatge que se’n deriva.

Com l’entenem

Partint de la idea de conflicte com una situació de disputa o divergència en la qual hi ha contraposició d’interessos, necessitats i/o valors en pugna, podem deduir que el conflicte és quelcom quotidià i que forma part de la vida de relació del subjecte. La transformació dels conflictes en una experiència positiva o negativa vindrà, no del conflicte en si mateix, sinó de la resposta o la solució que se li doni. Així doncs, el que determina la nostra experiència emocional davant del conflicte depèn de quina sigui la resposta.

Entès així, el conflicte no es mostra només com un problema o causa de patiment, sinó com una oportunitat de creixement i canvi. No hi pot haver creixement ni progrés sense conflicte. El que permet el desenvolupament adequat del subjecte i de la societat és l’ús constructiu i positiu que fem del conflicte.

Com el gestionem

El treball de resolució de conflictes en l’àmbit educatiu ha de partir de la idea d’abordar-lo en el context en què es produeix, en l’aquí i l’ara, sempre que sigui possible. És a dir, treballar-lo en el lloc on passa, amb totes les persones presents i no únicament amb els protagonistes. Es tracta, doncs, d’utilitzar el conflicte com una eina més de feina, no com un problema que sorgeix de cop i volta i que s’ha d’ocultar, evitar o resoldre el més ràpidament possible perquè no interfereixi en el dia a dia.

Aquesta manera de treballar pot resultar, en moltes ocasions, complexa i requereix una certa preparació. No obstant, la riquesa d’actituds constructives de les persones no implicades directament en la situació conflictiva i la diversitat d’opinions que es puguin generar en el diàleg promouen una dinàmica grupal que estimula el pensament, ajuda a ampliar i diversificar els punts de vista i contribueix a buscar solucions creatives.

Una altra idea important de la gestió del conflicte en l’aquí i l’ara és la de fer participar en la resolució del problema subjectes amb diferents graus d’implicació. En un conflicte –que, per exemple, hagi derivat en una agressió- acostumen a estar relacionats no només “l’agressor i l’agredit” sinó altres subjectes que en diferent grau també formen part de la situació problemàtica(persones que instiguen, manipulen, exclouen...). A més, aquest tipus d’intervenció permet que l’experiència sigui compartida per tots els membres del grup i que així puguin participar de l’aprenentatge que se’n derivi.

Què aprenem

La resolució de conflictes no tracta d’establir fórmules màgiques que els elimini, sinó que més aviat busca la manera de gestionar-los des de perspectives positives. És a dir, aprendre a raonar en cada situació particular i adoptar actituds i comportaments que permetin afrontar els problemes de la manera més satisfactòria possible.

La pràctica de la resolució de conflictes contribueix, a més, a incrementar l’autoestima i la cohesió del grup, i posa en marxa mecanismes de cooperació entre els seus membres. Per altra banda, el clima de diàleg creat per aquesta pràctica millora també les habilitats de comunicacó, d’empatia i d’assertivitat

Luis Gol

Educador

<<Tornar al menú