PROJECTE DE COOPERACIÓ “PASTORAL DE CRIANÇA” (Brasil)

Des de l’any 2006, la Fundació Orienta participa en un programa de cooperació anomenat “Pastoral da Criança”, primer amb la Parròquia de Saõ Francisco do Guaporé i, actualment, amb la de Cristo Rei, totes dues ubicades a l’estat brasiler de Rondónia. El projecte té com a objectiu fonamental millorar la qualitat de vida dels infants i les seves mares fins als cinc anys.

“Fa quatre anys que sóc a Seringueiras, un poble de l’Oest del Brasil, un regió que encara guarda restes de selva, convertida d’anys ençà en pastures i camps de conreu de gent que s’ha anat establint i fent-hi vida.

Normalment, les coses no són com abans, amb famílies carregades de fills i la pobresa material d’anys enrere s’ha anat mitigant amb el treball d’aquest poble que va perdent el seu nomadisme. Aquest final d’any celebrarem els vint-i-cinc anys de “Pastoral da Criança”, institució popular promoguda per una munió de “líders” que han aconseguit, dia rere dia, fer minvar el nombre dels desnodrits i aconseguir reduir la taxa d’infants que moren abans dels cinc anys que, actualment, és un fet ben estrany en tot el Brasil.

D’ençà que sóc en aquest poblet, la Fundació Orienta ens ha anat ajudant constantment amb una aportació semestral de 750 euros que hem aplicat fidelment en el reforç de la nutrició d’uns de 150 infants. Les mares els porten per la “Celebração da Vida”, en la qual els infants són pesats, fan un bon berenar amb les mares, reben formació, especialment, en el camp de la salut i la higiene, i d’orientació familiar.

I, esclar, juguen, salten i boten als nostres locals. Tenen una afició especial pel “pula-pula”, o sigui, el matalàs elàstic comprat l’any passat amb el vostre ajut. Val a dir que la feina que  faig a Seringueiras amb l’ajut de la Fundació Orienta, ja la feia fa un grapat d’anys al poble de São Francisco do Guaporé, a 70 quilòmetres d’aquí.

Una altra nova esperança, aquí, com en molts altres llocs del Brasil, és la formació de noies per fer de monitores dels grups de la pastoral. Hi entren com a voluntàries, jovenetes de tretze o catorze anys, i ajuden molt en feines de guarderia,  control de pesos i altres serveis que no totes les “líders” més grans tenen condicions per fer ja que, esclar, no tothom té bona lletra o alfabet.

Aquesta gent té una espiritualitat de servei molt gran i, no és debades, la quantitat de recursos que dediquem a la formació. Val a dir que això no és una cosa fàcil. La gent està prou enfeinada i trobar voluntaris no en té res de fàcil, especialment en temps de crisis. I la que el Brasil està passant, després d’anys de creixement eufòric, es fa notar arreu.

Aquest nostre poble us envia una abraçada agraïda, i jo, també.

Cesc Trilla i Folch. Missioner claretià